Eduard Zafra: "Em va dir: 'Tu has nascut per fer de The Edge'"

Escoltant vinils, Eduard Zafra (Barcelona, 1969) va treure les primeres notes d'una guitarra abandonada en un armari de casa seva. Deep Purple i AC/DC sonaven a la seva ment tot el dia, i a l'edat de 16 anys també a la seva guitarra. La seva germana gran era fan de Queen, i la petita, d'U2. Llavors ell encara estava lluny del seu actual mimetisme amb The Edge, el guitarra de la banda irlandesa liderada per Bono, a la qual el grup barceloní Please emula (www.u2please.com). Zafra hi és The Edge. La semblança física amb David Howell Evans acapara la majoria de selfies dels seguidors del conjunt.

-¿U2 arriba a la seva vida per la seva germana? Sí, perquè jo era molt més rocker, però quan vaig escoltar el Sunday Bloody Sunday, em va agradar, va ser la cançó que més em va agradar, però jo no sóc mitòman, no vaig ser fan d'U2.

-¿I com va arribar a encarnar The Edge? Jo tocava, i toco, amb Synchronicity Tributo a The Police, que va néixer fa 16 anys. El 2006 vam actuar a la Palma, on també tocaven el mateix dia els Please, el tribut oficial a U2 a Espanya (avalat per Universal Music Spain), i vam tocar junts. Quan el cantant, Miki Fargas, em va veure, em va dir: «Tu has nascut per fer de The Edge».

-¿Ningú li havia vist abans la semblança? La culpa va ser d'una gorra que em vaig comprar per esquiar. Jo fins després dels 30 vaig portar els cabells llargs, i quan me'ls vaig tallar alguns ja m'ho van dir. Però el gran detonant va ser posar-me aquella gorra negra, la que portava la nit que vam actuar a la Palma.

-¿Els Please el van fitxar aquell dia? No. Dos anys després el seu guitarra va marxar, i Miki va contactar amb mi. Em va enviar el repertori de cançons i vídeos. I al veure'ls em vaig adonar que m'hi assemblava.

-Un cop en el personatge, ¿l'ha impressionat alguna reacció dels fans? En totes les actuacions vénen a demanar selfies. Hi ha fans dels U2 de veritat que els segueixen on van, que vénen a ensenyar-me el nom de The Edge tatuat: «Et porto aquí», diuen. I un d'ells, que té fins i tot unes ulleres que li va donar The Edge perquè els segueix sempre a l'hotel, em va dir que el meu pare, que era amb mi quan em va venir a saludar, també s'assembla bastant al pare de The Edge, a qui també va conèixer. I fa tres anys, a Palència, entre la multitud que esperava un selfie amb nosaltres hi havia una noia de 16 anys fora de si. Quan se'm va acostar, tremolava. Jo li parlava en castellà, però ni em sentia.

-La posada en escena i el so propicien molt aquesta mitomania. És clar. Hi ha un altre grup de tribut a U2 a Itàlia, els Achtung Babies, que són verdaders professionals, per treure's el barret, però potser estan més pendents de clavar música i veus. Intenten treure el màxim d'igualtat possible a cada tema. En canvi, nosaltres ens concentrem a transmetre el missatge musical de la banda, més que limitar-nos a reproduir.

-¿Com intenten aconseguir-ho? Per exemple, quan toquem Sunday Bloody Sunday, Miki fa un minut de silenci, com Bono. Ens importen molt el xou visual, l'actitud i les emocions. Darrere de cada àlbum d'U2 hi ha una història artística, gairebé com una teatralització. I, per a mi, la clau d'això és el binomi de The Edge i Bono. L'any passat, quan van venir a Barcelona, el Hard Rock Café ens va elegir per a les after parties dels concerts de la banda. La gent que sortia del Palau Sant Jordi i passava davant el Hard Rock pensava que els U2 se'ls havien avançat.

Notícies relacionades

Elogi del silenci, la serenitat i la senzillesa

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

-¿On actuaran pròximament? A Begues (9 de setembre), al Masnou (21 d'octubre) i a Bikini, a Barcelona, en un concert benèfic pel càncer infantil (22 de novembre).

-Compagina actuacions i la tasca de químic. ¿Què en té de química, la música? A la feina busco el principi actiu dels medicaments, i la música activa emocions. La música, si no hi poses cor, és matemàtica pura. La màgia sorgeix quan la humanitzes. Quan fas imperfecta aquesta matemàtica, crees art.