Jesús Esperanza: «M'agrada que el públic faci un salt a la butaca»

Entre els nou esports que van inaugurar l'era moderna dels Jocs Olímpics, l'any 1896 a Atenes, hi havia l'esgrima. Aquella activitat humana d'atac i defensa amb armes blanques, que al llarg de la història havia anat evolucionant, amb l'aparició de la pólvora va quedar ubicada en el context ludicoesportiu. El cinema i el teatre també la mostren. Aquests dies, actors de Dagoll Dagom preparen a Barcelona el musical Scaramouche, que s'estrenarà el 23 de setembre al Teatre Victòria. Entrenen la seva destresa en esgrima sota les precises pautes del mestre Jesús Esperanza (Madrid, 1960).

Mestre d'esgrima que aquests dies ensenya als actors de l''Scaramouche' de Joan Lluís Bozzo a fer anar l'espasa.

-¿A quants actors entrena per a l'obra? Són 9 dels 18 del global. Vam definir les coreografies amb Kike Inchausti, col·laborador i alumne meu, que també és actor i especialista en lluita escènica. Jo tendeixo al realisme i ell aporta més escenificació.

-En la lluita, si s'oblida algun moviment, ¿hi ha marge per improvisar? En principi, tot està mesurat. Les coreografies estan dividides en frases d'armes que s'han de memoritzar. Hi ha un codi per als dos actors. Si un s'equivoca, l'altre pot esquivar el perill. En paral·lel a la metodologia, treballem la seguretat.

-¿També va participar en el càsting? Sí, una vegada elegits els actors, es va fer un petit càstingentre ells. L'esgrima es toca en algunes escoles d'art dramàtic, però en principi el que importava era que tinguessin bona coordinació. Ana San Martín, per exemple -és Olympia-, té una elegància innata per a l'esgrima, alguns ja encarnen aquest estil innat. A vegades, s'ha d'adaptar l'esgrima a l'actor per fer-la creïble, simplificar o tallar.

-La música magnifica l'espectacle. Jo només n'he sentit una part, però és fantàstica; la banda sonora emfatitza molt.

-¿Quantes hores s'entrenen? Dues hores diàries, de dilluns a divendres.

-Esgrima escènica i esportiva, ¿diferents? En cine i teatre, els actors treballen l'esgrima a cara descoberta. Quan vaig decidir entrar en aquest món, el tema de la seguretat em va ocupar molt temps de reflexió. S'han de treballar exercicis paral·lels a la tècnica pròpiament de l'esgrima, desenvolupar capacitat per bloquejar, sense perdre el ritme ni la velocitat propis de la lluita real. S'ha de fer creïble l'enfrontament, a mi m'agrada que el públic faci un salt a la butaca, aconseguir que s'espanti.

-¿Quan es va fer mestre d'actors? Cap al 2000, en un Don Juan Tenorio amb José Coronado, en què el mestre d'esgrima era el meu professor Joaquín Campomanes, vaig descobrir un camp que m'agradava.

-¿En quins altres treballs de cine o teatre ha format els actors en esgrima? A Alatriste, vaig treballar dues setmanes amb Viggo Mortensen, després d'haver-se entrenat amb el gran referent de Hollywood, Bob Anderson, que va doblar Darth Vader a La guerra de les galàxies i va intervenir a El senyor dels anells, La princesa promesa i altres films. En teatre, he treballat en el Hamlet de Miguel del Arco; a El alcalde de Zalamea de Carmelo Gómez; a Donde hay agravios no hay celos, amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico, i a Dos bandoleras, de Carme Portaceli.

Notícies relacionades

Un robatori de droga, després d’assassinar Valentín Moreno

"Ens amoïna la gent de les masies"

-¿Quines metes va tocar en esgrima esportiva? Vaig començar classes d'esgrima amb floret als 10 anys, a l'escola, amb Enrique González. Vaig guanyar set campionats d'Espanya, vaig anar als Jocs de Moscou, Seül i Barcelona, i tinc la meva escola: www.escuelaesgrima.com.

-¿Què caracteritza més l'esgrima? A més de desenvolupar els reflexos, com a esport d'acció-reacció, és un joc intel·lectual, es tracta d'enganyar l'adversari amb accions falses. Amb l'edat, la intel·ligència supleix les qualitats físiques.