Marta Salguero: "L'evidència científica és el que m'ha acostat a Déu"

Estudia quart de matemàtiques a la Universitat de Barcelona (UB) i l'únic signe extern de la seva forma de pensar i sentir és un clauer amb una sabateta de nadó que al·ludeix a la seva posició contrària a l'avortament. Marta pertany al 2,5% de la població catalana que es declara protestant i coordina el Grup Bíblic Universitari del campus central de la UB. La setmana passada va exposar les seves creences en les jornades Interroga a un cristià.

-Són minoria i van a contracorrent, però conviden la gent a preguntar-los sobre les seves creences. Exposar-se així és valent. Volem explicar el que nosaltres creiem i vivim de primera mà, no que altres expliquin què és el cristianisme. Volem tenir l'oportunitat d'intercanviar opinions perquè volem ser persones coherents i ben fonamentades.

-¿Què la diferencia a vostè d'un catòlic? Resumint molt, nosaltres volem tornar a les arrels del cristianisme, als documents històrics i a Jesús com a persona històrica principal. La Bíblia és la nostra única font d'ensenyament.

-Vostè és matemàtica. ¿No era que la ciència i la fe en Déu es portaven malament? Algú va dir que una mica de ciència t'allunya de Déu però molta ciència t'hi acosta. Jo com a matemàtica busco la veritat científica, i ha sigut precisament l'evidència científica el que m'ha acostat a Déu.

-¿Quina és aquesta evidència? No dic que sigui demostrable al cent per cent científicament, perquè no hi ha res que ho sigui al cent per cent. Però se sap que la probabilitat que hi hagi vida complexa a la Terra és de 10 elevat a la potència -123.

-Massa zeros per a algú de lletres. És un 0 seguit d'un punt, 122 zeros i un 1; això i no res és gairebé el mateix. Davant d'això hi ha dues opcions: creure que venim del no-res, o bé que una ment intel·ligent ha dissenyat aquest univers a la nostra mida.

-I vostè creu en la segona. El cristianisme és l'explicació més coherent de l'ésser humà, de la societat i dels nostres problemes. L'ésser humà s'ha allunyat del disseny original de Déu, som defectuosos, estem trencats per dins, i necessitem que Déu ens restauri.

-¿Els seus pares eren creients? La mare és baptista i el pare no. Però el cristianisme és una relació personal amb Déu. Jo vaig passar uns anys fora de Déu, però vaig entendre que hi havia de tornar.

-¿Què va passar? Anava a l'institut i eren anys de molta pressió: els companys no pensen com tu, surts més de casa, veus més opcions... Llavors tenia altres déus.

-¿Quins? El tennis era un gran déu, i la música, els estudis... Intentava fer-ho tot bé per mi mateixa, trobar la força en mi per solucionar els problemes, però a primer de carrera aquests déus em van caure.

-¿Per què? Buscava un sentit més profund a la meva vida. Vaig tenir un professor (catòlic, per cert) que em va impactar molt per la seva serenitat. «Jo vull el que aquest home té», vaig pensar. Vaig tornar a les arrels, a la Bíblia, a buscar Déu personalment. I el vaig trobar. Abans volia solucionar les coses a la meva manera i no podia; ara és Déu qui em diu el que puc i el que he de fer.

-Posi un exemple d'intervenció divina. [pensa] Aquesta entrevista.

Notícies relacionades

El pare del nadó maltractat va admetre a la família que havia «sacsejat» el petit i l’havia tractat de manera brusca

Els noms propis del lideratge empresarial de la Regió

-Ah, ¿sí? Volem que es conegui la nostra fe i vostè ha aparegut com per casualitat.

-¿Vol dir que Déu m'ha enviat? Jo diria que sí.