¿Per què els robots parlen millor l'anglès?

Si hi ha dues àrees de coneixement sol·licitades en informàtica avui són el 'big data' i l’aprenentatge mecànic ('machine learning'), una de les branques de la intel·ligència artificial i la robòtica. Les empreses estrangeres es rifen els professionals amb aquesta formació, segons expliquen diversos professors de la UPC i la UPF. Hi ha investigadors catalans a Apple, Microsoft, Google i Facebook, alguns en posicions rellevants. I no només pel repte de participar en projectes innovadors, sinó perquè poques companyies espanyoles s’han atrevit a entrar en aquest àmbit per al qual necessiten tanta inversió que gairebé queda reservat a les grans tecnològiques, totes de parla anglesa. 

L’únic programa espanyol que intenta competir-hi és Sherpa, l’assistent virtual que incorporen els Samsung de nova generació en castellà i que impulsa un emprenedor basc, Xabier Uribe-Etxebarria. Mostra informació i serveis relacionats amb les dades que extreu de la utilització que fa cada usuari del seu mòbil, incloses les xarxes socials i altres apps que autoritzi, i li aplica patrons predictius per oferir-li suggerències. “Això no ho té ni Siri ni Cortana”, afirma el seu creador. El programa està disponible en castellà i en anglès, però no en basc, malgrat que Uribe-Etxebarria va omplir la posada de llarg internacional de la seva tecnologia de mostres del folklore basc. 

El predomini anglosaxó en la investigació té també altres problemes fora d’aquests països, com la limitació de serveis que s’ofereixen per la falta d’acord amb proveïdors locals. Així, un nord-americà que utilitzi Siri pot fer que li reservi taula en un restaurant o que li faci arribar un taxi a la porta. A Espanya, no. Només li localitzarà el restaurant o li obrirà l’app del taxi. 

També el reconeixement de veu juga males passades perquè sembla que apliqui patrons de la gramàtica anglosaxona i no de la castellana en l’ús de les preposicions o la posició de les paraules en la frase.

El desenvolupament dels assistents virtuals també depèn del mercat. El d’Apple està en 20 idiomes, inclòs el finlandès, però no en català, encara que l’iPhone transcriu un missatge en aquesta llengua. Però tampoc Microsoft ni Google parlen gaires idiomes en els seus programes d’intel·ligència artificial i reconeixement de veu.

Amazon també ven només als EUA i per a parlants anglosaxons el seu nou dispositiu domèstic, Echo, un altaveu que permet controlar la casa i fer comandes al gran magatzem d’internet a través de la veu i que fa suggerències segons la informació que extreu de l’usuari.

LLIBRERIES DE PARAULES PER A CADA IDIOMA

Notícies relacionades

La intel·ligència artificial agafa força en webs i mòbils

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

“Per desenvolupar un sistema de llenguatge natural cal crear llibreries de termes en cada idioma, amb els seus sinònims, els seus girs i les seves expressions, perquè, a més, quan escrivim per mòbil s’utilitzen abreviatures i hi ha faltes d’ortografia. Ho han de fer lingüistes que siguin parlants nadius de cada llengua”, afirma Isabel Bou, directora d’operacions d’Artificial Solutions, a Barcelona. “Hi ha empreses que utilitzen l’anglès com a aparador i després recorren a la traducció automàtica, i no és el mateix. Nosaltres utilitzem 30 idiomes, incloent-hi el català, el basc, el gallec i el polonès. I les empreses ho demanen si veuen que hi ha una oportunitat de negoci en aquella llengua”.

“La intel·ligència artificial funciona molt millor en anglès perquè hi han posat més recursos. A Siri hi han hagut de posar molts diners perquè funcioni en altres idiomes”, assenyala Uribe-Etxebarria. “La intel·ligència s’aconsegueix fins on arribin els teus recursos per processar les dades. Si ets Google pots aconseguir perfils molt concrets per la capacitat de càlcul”, afegeix.