L'Olga no vol arribar a casa

La dona es para al costat del portal, es gira i observa que la seva filla, de 12 anys, no vol arribar a casa. La nena, l'Olga [és un nom fictici], porta en una mà una garrafa d'aigua mineral i en l'altra dues bosses amb la resta de la compra. S'està quieta. Ni tan sols es mou quan la mare allarga el braç per assenyalar l'entrada de la porta principal mentre l'hi ordena per última vegada: “Puja cap a dalt que ara el teu pare ja dirà”. Res. La nena no vol entrar a casa. La mare la va a buscar. L'Olga deixa anar la garrafa i les bosses i fuig. 

Uns minuts després, la càmera de seguretat instal·lada a la porteria d'aquest bloc de vivendes de Barcelona registra la reaparició de la mare i de la filla. Són dos quarts de sis de la tarda del dimarts 19 d'abril. A aquesta hora, els veïns entren i surten de l'edifici. El porter, que ha sentit la discussió, abandona el seu lloc i decideix treure el cap senzillament perquè sàpiguen que és allà. Ni els veïns ni el porter eviten amb la seva presència el que està a punt de passar. La mare s'abalança sobre la nena. Intenta agafar-la pel braç, per l'abric, qualsevol cosa li val. Finalment ho aconsegueix pels cabells. L'estrebada és tan forta que tira la nena a terra, i la segueix arrossegant sense que quedi clar fins on la pensa arrossegar. El porter hi intervé. Col·loca la mà sobre la mà de la mare que agafa els cabells de la seva filla, li demana que per favor s'aturi. La nena, amb el cul a terra, fa la impressió que es vol amagar darrere del porter. Arriben l'àvia i la germana petita. Es desfà l'embolic i totes quatre pugen a casa.

El porter va al monitor de la càmera, rebobina la cinta i comprova que tot el que acaba de viure està gravat. Revisant-ho, l'envaeix una certesa: si això ha passat en la seva presència i en la d'altres veïns, què deu estar vivint ara l'Olga, atrapada en una casa on no volia entrar, a soles amb una mare que li pega. L'home agafa el telèfon i truca a la Guàrdia Urbana.

EL FINAL DE L'INFERN

Dos policies que patrullen amb motocicleta a prop de la zona reben l'encàrrec de respondre a la seva trucada. Després de parlar amb el porter, pugen a la casa. Pregunten per la nena. La troben a la seva habitació, estirada a terra, plorant. Intenten consolar-la. Li ofereixen anar al metge. La nena nega amb el cap. “¿La teva mare et pega sovint?”. Aquesta vegada assenteix.

Quan el pare arriba a casa, obre la porta i veu dos policies uniformats al menjador. Li pregunta a la seva dona què passa i ella l'hi explica. Després pronuncia dues frases que acaben de convèncer els agents que l'infern de l'Olga ha durat massa. Són aquesta, dirigida a la seva dona: “Els nervis es perden a casa, no al carrer”. I aquesta altra, a la nena: “Tu vigila el que dius, que per ser una mala filla empresonaran la teva mare”.

"ETS UNA MERDA"

Els maltractaments que ha patit l'Olga són físics, perquè la seva mare li pegava amb l'escombra, amb un penjador o amb el primer que tingués a mà i perquè el seu pare feia servir les mans però ell no en tenia mai prou amb un únic cop, i psicològics, perquè el seu Whatsapp recull missatges escrits per la seva mare aquell mateix dia en què li diu que és una “merda” i una “porqueria”, l'amenaça de ficar-la “en un reformatori” i d'humiliar-la airejant-ho al seu perfil d'Instagram i, fins i tot, li demana que li faci “el favor” d'“anar-se'n de casa”.

Els policies interroguen la seva àvia materna i la seva tia. També un noi marroquí menor d'edat, que s'havia convertit en una antena de l'àvia perquè avisés si tornaven els crits a casa de la seva filla. Tots tres confirmen el que explica la nena. Rep pallisses de manera freqüent. Ells han vist els cops que reben tant l'Olga com la seva germana petita, de 9 anys. I han assistit a la conversió de la seva infància en un turment, en què l'Olga té tanta por que ha pensat en el suïcidi com a via per fugir. Ho ha intentat en més d'una ocasió i per això va de tant en tant al psiquiatre.

Notícies relacionades

Les denúncies per maltractament infantil es tripliquen a Catalunya en cinc anys

¿Què és la febre hemorràgica?

Després d'anotar les declaracions, que inclouen que -segons l'àvia- la dona també és al seu torn víctima de la violència del marit, li demanen al noi que s'emporti les nenes a casa seva. Els agents no volen que vegin com arresten els seus pares. Les dues germanes i el petit de la casa, un nen d'un any, es traslladen a viure amb l'àvia mentre la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) decideix qui rebrà la custòdia de tots tres.

A fora ja s'està fent de nit. A la càmera de seguretat hi apareix la figura de la mare emmanillada. Ara és un policia qui la subjecta a ella, pel braç. Així s'acaba l'infern de l'Olga. Avui tracta de començar una altra vida, marcada per les mateixes ferides que van rebre més de mil nens l'any passat a Catalunya. A ells també els van maltractar els que estaven obligats a estimar-los: els seus pares.