Tolerància zero davant els abusos a les aules

A mesura que es coneixen més coses del cas de pederàstia a l'escola dels Maristes de les Corts més mala pinta fa tot plegat. Algú hauria de donar la cara. Aquest algú hauria de dir si ens trobem davant molts casos aïllats o bé es tracta d'un delicte en sèrie amb la complicitat de la direcció de l'escola i/o de l'administració pública. Els dubtes generats són massa grans com per seguir com si res. I cal fer alguna cosa més que repetir el mantra que s'ha fet tot allò que la normativa i el protocol preveu en aquests casos.

Com a pares i mares d'alumnes ens horroritza la idea d'una administració còmplice d'aquesta monstruositat, i ens horroritza en la mateixa mesura la possibilitat que hi hagués una certa permissivitat per part de l'escola en aquesta mena de situacions. En tot cas, vull manifestar el suport incondicional de FAPAC amb les víctimes dels abusos i amb les seves famílies. Aquest és el nucli central del tema. Algú ha fet de la vida d'uns nens un infern durant una colla d'anys. Algú ha prioritzat el bon nom d'una escola per sobre de la seva responsabilitat envers aquests nens i la societat. Molt malament. ¿Què es pot fer? Apartar de l'escola qui ha actuat de manera irresponsable i introduir canvis a l'administració educativa. Cal canviar tots els protocols ja siguin d'abusos, com d'assetjament, com del tipus que siguin on es diferenciï entre escoles públiques i concertades. La norma igual per a tothom. Volem la mateixa protecció per a tots i cadascun dels infants de Catalunya. Els nens i nenes no tenen la culpa de la doble xarxa escolar.

Més enllà de la retòrica

La consellera ha arribat a parlar de retirada de concert al centre si finalment arriba a ser condemnat en ferm en sentència judicial. Pot semblar molt dur, però és evident que el procés judicial serà més llarg que la durada d'aquesta excepcional legislatura de 18 mesos. Així doncs, cal fer quelcom més enllà de la retòrica. Reclamem tolerància zero en aquests temes, i accions contundents que mostrin que hem enterrat d'una vegada l'obscurantisme. Per exemple, es poden entregar els diners del concert a un notari mentre dura el procés judicial. Al cap i a la fi, les famílies han trigat ben bé quatre anys a tenir notícies del tema tot i que el pederasta confés Benítez va ser apartat de les seves funcions en el centre l'any 2011.

Notícies relacionades

Dones davant l’algoritme

Montessori, abandonadora

I ja per acabar, ¿què fa la inspecció educativa en aquests casos? ¿Tenen inspectors i inspectores amb prou formació per detectar-los? ¿Es fa treball proactiu, o només s'actua un cop arriba una denúncia? ¿S'investiga de manera diferent segons on s'hagi d'investigar? ¿S'investiga?

A l'assemblea territorial de FAPAC celebrada a Banyoles, dissabte 13 de febrer, un pare deia: «Potser hi ha coses més importants que els meus fills, però encara no sé quines són». Nosaltres tampoc. Els infants estan molt per sobre del nom d'una escola. No podem permetre que una escola, inspecció o qui sigui arrisqui els nostres infants per desídia, «desconeixement» dels protocols o per complicitat amb els abusadors. En resum: línia dura. ¡Les nostres filles i fills no es toquen!