Víctimes a les fosques

Una tarda d'un dia entre setmana de mitjans dels anys 90. Al vestidor d'un col·legi religiós concertat de Catalunya una nena de 10 anys s'ha quedat l'última. Ha allargat massa l'estona que l'entrenador els deixa a la piscina perquè juguin al seu aire, al final de les classes extraescolars de natació. I a més, ella és "de les que triguen" a canviar-se. Per això ara està sola en aquest vestidor. Mentre recull el banyador mullat, les ulleres de natació i la gorra de làtex per guardar-los a la motxilla, s'obre la porta.

Hi entra un adult, un empleat del col·legi, que s'acosta fins a ella sense dubtar, l'agafa per la força i la viola. Ella no sap resistir-se perquè no entén què està passat. Quan tot s'ha acabat, el violador deixa anar la criatura, fa mitja volta i se'n va. Al tancar la porta del vestidor, tot i que l'alumna segueix a dins, "apaga la llum". 

REMOLÍ

Aquests últims dies EL PERIÓDICO, arran de l'escàndol de pederàstia que ha sacsejat el col·legi dels Maristes de Sants-les Corts, ha recollit el testimoni de víctimes d'abusos sexuals --com el d'aquesta nena, ara una dona d'una mica més de 30 anys-- que es van donar en diverses escoles. Comparteixen el desig de revelar el secret que guarden, però ho fan posseïts per un terrabastall de sentiments, gairebé contradictoris. Creuen que explicar la seva experiència “ajudarà” els que ja han trencat el seu silenci, com Manuel B., el pare que ha destapat els abusos de l'exprofessor de gimnàstica dels maristes Joaquim Benítez. Però tenen por d'anar als Mossos d’Esquadra i comprometre's amb el procés judicial que arrencarà després de la seva declaració, i també d'exposar-se a la llum pública com el que són: víctimes. Per això molts no fan el pas de denunciar davant la justícia. 

Els seus dubtes, que en última instància acaben servint els interessos dels agressors sexuals o les institucions que prefereixen el silenci i la salvaguarda de la seva reputació a l'aclariment dels crims, potser resulten “difícils d'entendre per a la societat”. Però per descomptat són “comprensibles” per a Vicki Bernadet. Ella entén les víctimes perquè va crear una fundació --amb el seu nom-- que des del 1997 intenta ajudar-les. Bernadet també va patir abusos sexuals de petita.  

NO A QUALSEVOL PREU

“La gent es pensa que quan una víctima revela uns abusos, tothom reacciona abraçant-la, i no és tan senzill”, avisa. Tampoc “n'hi ha prou dient-li que et creus el que diu”, sinó que “s'han de moure fitxes”. El descobriment del secret compromet “a canviar coses” i a vegades una societat “poc madura” escull “qüestionar la víctima”, o fins i tot “rebutjar-la”. 

Bernadet també mira de vacunar contra les ganes col·lectives de jutjar els pederastes “a qualsevol preu” quan han passat tants anys. Si aquest desig de justícia passa per sobre de la víctima, “no val la pena”, avisa. Les persones que van rebre abusos fa anys pot ser que ara comptin amb entorns familiars i amb una normalitat que vulguin “protegir”. 

Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics de la Universitat de Barcelona (UB), explica que senten “vergonya” i “por” que es “trenquin relacions amb familiars o amb persones de confiança”. “Tots aquests elements fan que moltes vegades les persones que han patit abusos els silenciïn”, afegeix. Una d'aquestes víctimes (A.) ho resumeix així: “Vam patir abusos quan érem petits, però ara molts som pares que tenim fills, no ens podem permetre que això els esquitxi”. 

En el cas dels nens, a més, apareix "una ombra sexual", en paraules de la sociòloga de la Universitat de Vic Montse Martín, que dificulta encara més fer aquest pas. Temen que se'ls etiqueti "d'homosexuals" després d'haver mantingut relacions amb homes, encara que hagi sigut a través de l'engany o per la força. "Les noies ho expliquen amb més facilitat”, manté. 

FOCUS MEDIÀTICS

Bernadet defensa que totes les víctimes han de trobar la manera d'alliberar el seu secret. Però han de prendre la decisió “amb el cap fred” i posant-se en mans de “experts”. L'impuls d'aquests dies pot afavorir l'aparició d'una onada de revelacions de secrets que després “s'esvaeixin”. Pot passar que “després d'explicar-ho sorgeixi el penediment” i aquesta decisió d'exposar-se, si es fa sota focus tan potents com els mediàtics, pot ser “arriscat”. 

Notícies relacionades

Un nou mètode científic descobreix l’arbre més alt de Catalunya: un plàtan de 54,55 metres

La generació baby boom va a concerts i a fer botelló amb els seus fills adolescents: “Ens entenem bé i ens agrada la mateixa música, tot encaixa”

Bernadet confia que aquest escàndol situï finalment la gravetat dels abusos sexuals en el pla que li correspon. “Això ajuda a sensibilitzar la societat”, admet. “També aconseguirà que canviïn coses”, diu. Esperançada, apunta cap on li agradaria que conduís aquest guirigall: aconseguir que deixin de prescriure aquests delictes i formar més bé tots els professionals perquè sàpiguen com prevenir els abusos en menors i com rescatar al més aviat possible les seves víctimes.

La dona que va ser violada a la piscina (M.) anirà "aviat" als Mossos d’Esquadra per informar-los d'aquests fets. Tot i confessar que segueix sense tenir clar si s'atrevirà “a firmar la declaració” o a “posar una denúncia" amb el seu nom. A ella la preocupa que la seva família segueixi sense saber per què fa gairebé 20 anys es va convertir de sobte en una noia “més trista”, quan el seu agressor, després de violar-la, la va deixar a les fosques al vestidor. Ara li toca a ella decidir si encén la llum.