La revolta contra el negoci de la menstruació arriba tímidament a Espanya

Qualsevol nena, adolescent o dona que es trobi en etapa fèrtil haurà d’adquirir obligatòriament (excepte per motius puntuals de salut) productes per a la menstruació. Encara que la situació sigui igual per a totes, no ho són els mitjans econòmics que tenen per accedir a aquests articles, cosa que les lleis tributàries no semblen tenir en compte: des del 1973, totes les regles de la Unió Europea estan gravades. Per això ara dones de diferents països s’estan unint via on line amb l’objectiu de reclamar que la inevitable compra de compreses, tampons, copes menstruals o salvaeslips surti més barata.

Espanya serveix d’exemple. Les nenes tenen la primera regla de mitjana als 12 anys. L’última, als 51. Tenint en compte que la menstruació té lloc cada 28 dies, 13 vegades a l’any i durant 39 anys de mitjana, el resultat és un total de 507 períodes. Un paquet de tampons o de compreses pot costar entre dos i cinc euros. La multiplicació del nombre de períodes pel preu dels productes resulta en una suma que una part substancial de la població femenina considera molt elevada. Elevada però obligatòria. 

CONTRA LA 'TAXA TAMPÓ'

El debat a Europa està obert. Organitzacions de diferents països reivindiquen una disminució de la denominada taxa tampó. Les últimes a aconseguir-ho han sigut les franceses. El novembre de l’any passat, el Senat del país veí votava una important reducció de l’IVA sobre aquests productes, del 20% al 5,5%, cosa que l’acostava al gravamen de països com Anglaterra, on és del 5%. Allà, a Anglaterra, la lluita va encaminada a l’exempció total de l’impost, com ja va passar al Canadà (gràcies, també, a una mobilització a la web). La campanya Stop taxing periods (Deixin de gravar el període) ha recollit fins ara més de 300.000 firmes. També exigeixen la reducció de l’IVA a Alemanya, on actualment aquests productes suporten un tipus que arriba al 19%.

«El que passa és que al Canadà als polítics dir la paraula menstruació no els costa gens», sentencia Celia Blanco, periodista que ha començat una de les campanyes per exigir que es redueixi l’IVA a Espanya: 110.000 suports ja ha aconseguit la seva iniciativa a change.org. Des de la pujada dels tipus que es va aplicar el 2012, les compreses, tampons, copes i salvaeslips suporten a Espanya un 10% d’IVA, molt per sobre del 4% d’altres productes de primera necessitat com els medicaments. «No és de primera, és de primeríssima necessitat. No és una cosa de la qual es pugui prescindir, és una necessitat sanitària i higiènica», sentència Rubén Sánchez, portaveu de Facua-Consumidors en Acció, organització que fa temps que demana al Govern que es replantegi aquest tipus impositiu. «L’excusa és que Brussel·les no ho permet, però el futur Govern ho hauria de plantejar». Segons la normativa comunitària, els països de la Unió Europea poden gravar aquests productes amb un tipus reduït sempre que no sigui inferior al 5%.

«Jo vaig enviar la convocatòria als comptes de Twitter dels candidats a president del Govern», diu Blanco, que només va rebre resposta d’Izquierda Unida, formació que portava la reducció del tipus impositiu de les compreses (i els bolquers) al seu programa. «Les coses de les dones importen molt poc, perquè tampoc tenim dones al Govern que s’encarreguin que importi». Blanco recorda quan a l’octubre el Govern francès es negava a abaixar la taxa tampó i Christian Eckert, secretari d’Estat per al pressupost nacional, va dir que l’espuma d’afaitar també tributava el 20%. O quan en la reforma de l’IVA del 2012 ningú va posar el crit al cel per defensar aquests productes, encara que afectés milions de persones. 

ALTERNATIVES SENSE PUBLICITAT

Notícies relacionades

Ser dona surt més car

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

El preu entre un article i un altre pot variar molt. Facua ha publicat un estudi que recull els preus segons productes, marques, supermercats i localització. La diferència de preus entre compreses arriba al 400%, i entre tampons, al 185%. Per això, les organitzacions de consumidors recomanen comparar bé. 

Hi ha una alternativa més econòmica: les copes menstruals. És un dispositiu de silicona amb forma de campana que es col·loca a la part final de la vagina per recollir el flux menstrual. Costa entre 20 i 30 euros i la seva vida pot arribar als 10 anys. Tot i que la seva aparició es remunta als anys 30 als EUA, a Espanya encara s’estan donant a conèixer. ¿La raó? «Els interessos creats per les empreses de tampons i compreses», assenyala Gema García Gálvez, ginecòloga de l’Hospital Quirón Madrid. Per la doctora, a les firmes que comercialitzen aquestes copes tampoc els surt rendible publicitar-se en excés. Un altre exemple de com un tema relacionat amb la menstruació segueix a l’ombra.