Soledad Aznar: «Tapes un nom, però no esborres la història»

Bragado és una ciutat argentina d'uns 30.000 habitants, al nord-oest de la província de Buenos Aires,«una ciutat amb ànima de poble»,diu Soledad Aznar Rodríguez. Ella hi va néixer, fa 47 anys. Quan en tenia 15, per guanyar els diners que necessitava per entrar a l'Escola de Belles Arts de Buenos Aires, treballava en una botiga de material agrícola i ramader per a grangers. Una tarda, aprofitant que no hi havia cap comanda per entregar, es va acomodar a la rebotiga, va agafar una agulla, li va cremar la punta amb un encenedor i, untant-la en un pot de tinta xinesa, va anar dibuixant-se amb ella una serp a l'avantbraç, intacta encara avui.

Dibuixa i pinta des dels cinc anys. Va començar sobre paper i fa deu anys que es guanya la vida fent-ho sobre la pell.

-¿Anava tatuat algú al seu voltant? No. No sé on ho devia haver vist, ni recordo on vaig aprendre com fer-ho, llavors la informació no corria com ara. M'imagino que ho devia descobrir en els meus ídols musicals: Bowie, Zeppelin, Prince o Joplin.

-¿Per què va escollir una serp? Perquè m'encanten, i em fan pànic a la vegada, però m'agrada la seva estètica, la seva manera de moure's, tan silencioses i ràpides. De totes maneres, en aquell primer tatuatge decidia més la meva actitud rebel que jo mateixa. Igual que quan em vaig rapar el cap als 17, o quan, més tard, vaig portar rastes. Sentia la llibertat.

-¿I els seus pares com sentien la seva llibertat? Això del tatuatge els ho vaig amagar durant anys. Fins que vaig ser major d'edat el vaig ocultar, sota d'una gran polsera, o de la màniga dels jerseis, per no aixecar conflictes. Ara estan orgullosos dels meus tatuatges, tenen l'al·licient que m'hi guanyo la vida, però arribar fins aquí va ser una feinada. Els meus pares són de l'any 40 i d'un poble. A Buenos Aires les influències eren altres.

-¿Com es va formar per viure tatuant? Quan vaig arribar a Madrid, el 92, farta de la idiosincràsia cultural i sociopolítica argentines, i amb la necessitat de sortir a viure món, vaig coincidir en un bar amb un noi que, amb el motoret dels walkman, fabricava màquines de tatuar casolanes. Me'n va regalar una i vaig començar a tatuar col·legues. I de seguida vaig tenir ganes d'aprendre'n bé. El 2001, ja a Barcelona, vaig ser de les primeres a fer el curs higienicosanitari per a aplicadors de tatuatges i anelladors.

-Sole i la seva parella, Sara, regenten el seu estudi de tatuatge (www.stademonia.com) a prop del mercat de Santa Caterina. Aquest any, el negoci compleix deu anys. El seu paisà Messi és una de les millors propagandes del seu ofici. ¿Quins motius els demanen més? Vegetals i animals, moltíssim, però també clàssics com àncores, roses o el cor. Ara es porta el dot work, puntet a puntet. Així fem moltes mandales.

-¿Fer-se un tatuatge quant costa? A partir d'uns 70 euros.

-¿I quines són les zones del cos més habitualment elegides per al tatuatge? El top ten és l'avantbraç, després la resta del braç, les cames i l'esquena. I de les zones ocultes o més íntimes, guanya l'engonal, després maluc, còccix, els turmells i els peus.

-I vostè, ¿quin tant per cent del cos porta tatuat, cuir cabellut inclòs? Deu ser el 30%. Tinc pell per a estona.

Notícies relacionades

La Marta i el Lluís, 33 anys intercanviant casa per vacances: «És com si un amic et deixés casa seva»

“Vaig marxar de l’Opus perquè el que hi vaig veure no era cristià”

-¿Tatuar-se fa mal? És comparable a l'estirada de la depilació amb cera. La primera estirada crema, sents una coïssor bastant forta, com un raspat, després el cos s'hi acostuma. El tatuatge és un treball en equip, jo necessito que el client porti la seva ment a un altre lloc.

-¿Ha hagut d'esborrar molts noms d'exparelles o examants? N'he esborrat alguns, sí, o els he tapat amb altres motius. Tot i que penso que les històries no s'esborren, formen part de tu. Tapes un nom, però no esborres la història. I si algú t'estima de veritat, t'estima amb el teu passat.