La família feia un mes que dormia i menjava al costat del cadàver del nen

Els rellotges de Bruce i Schrem Hopkins es van aturar quan va morir el seu fill de 7 anys. Feia més d'un mes que s'amagaven del món a casa seva, a Girona, ignorant el pas del temps. Fins que van arribar els Mossos d'Esquadra, i van trencar l'encanteri.

Els policies van entrar al domicili utilitzant la clau. La tenien perquè els l'havia entregat la propietària --els inquilins feia temps que no pagaven el lloguer--. Van obrir la porta perquè ningú va respondre quan van trucar al timbre i es van imaginar que el trobarien buit, però es van equivocar. Quan hi van entrar van descobrir que tota la família els observava des de la planta superior del dúplex, a través d'una paret de vidre.  

Van demanar permís per seguir i el pare els va convidar a pujar. En aquells primers segons, estranys, dues coses van captar l'atenció dels mossos. La primera va ser el desordre del pis inferior. La segona va ser la pudor que arribava del superior, cap on pujaven. Hi van trobar el matrimoni nord-americà i els seus dos fills adolescents, en una estança espaiosa, que acumulava diversos matalassos al voltant d'un llit. “¿Sou cinc, oi? ¿On és el que falta?”, van preguntar a l'adonar-se que faltava el petit d'ells. Però van respondre amb evasives. Els agents van sortir de l'embolic quan un d'ells va observar un fardell sobre el llit, una mica enroscat en una manta. Quan el va desembolicar, hi va trobar el membre de la família que faltava, el fill petit, de 7 anys, mort.

Des de feia un mes, pares i germans havien abandonat les seves habitacions i s'havien instal·lat en aquesta cambra, on menjaven i dormien al costat del cadàver en descomposició del nen, cobert per la manta. Les marques del llit, a més, indiquen que algú dormia al costat del difunt. 

La planta de sota s'havia convertit en una zona de pas, amb un dels banys espatllat i el menjador, ple d'objectes escampats sense cap ordre. La cambra de la filla, per exemple, està infestada de mosques. A la cuina, amb aspecte de seguir operativa, s'hi acumulaven grans quantitats de fruita, productes biològics i medicaments homeopàtics.

“EL NEN ESTÀ DORMINT”

Els Mossos i la comitiva judicial van registrar el domicili i van interrogar els pares. Segons l'estimació inicial dels especialistes forenses, l'estat de descomposició del cadàver indica que el nen va morir fa més d'un mes.

En anglès, els investigadors van preguntar què havia passat. La resposta va afegir confusió. “Està adormit”. “No està adormit, està mort”, els van corregir amb cautela els policies. Però que els portessin la contrària els va posar a la defensiva: “Sí, sí, el que vostè digui”, va respondre l'home. O fingia no adonar-se del que passava, o no pensava perdre el temps a raonar amb els policies.  

Es va acordar el trasllat del matrimoni a l'Hospital de Santa Caterina de Salt, per practicar-los un examen psiquiàtric. La Generalitat va prendre la tutela dels dos fills grans i, fonts de la Conselleria de Benestar Social i Família, van remarcar que fins que no s'acabi la investigació policial no es decidirà si se'ls retira la custòdia o no. Quan es van endur el cadàver de la criatura, als responsables del cas només els va quedar per resoldre el dilema de detenir els pares.

HOMICIDI IMPRUDENT

Els Mossos han detingut els dos adults perquè els considera autors d'un homicidi per imprudència. És a dir, d'entrada, les indagacions no indiquen que matessin el nen --tot apunta que l'estimaven molt--, sinó que no van fer tot el que tenien a l'abast per impedir que morís.

La principal hipòtesi amb què treballen els investigadors és que possiblement la criatura es va posar malalta i els pares, per algun motiu, li van negar les atencions mèdiques que necessitava. 

Als policies també els consta que la parella desconfiava dels metges espanyols, i que ja havien tingut alguna mena de desavinença amb aquests professionals. La presència de fàrmacs alternatius a la casa reforça la possibilitat que optessin per cuidar el seu fill segons els seus propis mitjans.

Al pis, a més, hi van aparèixer broncodilatadors que fa servir la mare i que ella va indicar que també necessitava el nen. Un apunt sobre el seu estat de salut.

Aquesta és l'explicació més lògica amb què treballen els Mossos d’Esquadra, de moment, tot i estar molt lluny de ser una explicació sustentada sobre proves. Aquest dijous es practicarà l'autòpsia i, a causa del temps transcorregut, difícilment es podran trobar lesions. Potser sí que apareixeran restes químiques d'algun producte que podrien donar una explicació del cas. Divendres es reuniran els informes psiquiàtrics i les declaracions dels quatre membres de la família. Aquest dimecres, sota la supervisió d'un tutor, han parlat els dos germans. Amb tota aquesta informació resultarà més fàcil aventurar què va causar la mort de la criatura.  

PARE AUTORITARI

En aquesta família, el pare exerceix una autoritat que no qüestionen ni la mare ni els fills. Quan els policies els van oferir menjar, els dos adolescents van voler saber abans d'acceptar-la si el pare estava d'acord que sopessin. El seu poder pot explicar en part que ningú discutís la seva decisió d'aïllar-se de l'exterior des de la mort del nen. Ni les trucades del consolat dels Estats Units, amb què el pare manté alguna mena de relació laboral, el van fer dubtar quan va voler recloure's.

Notícies relacionades

La DGAIA no va informar sobre la nena agredida dos consellers

Exresponsables d’Afers Socials reconeixen que els van faltar recursos

De fet, aquest organisme diplomàtic va suggerir fa setmanes als Mossos que s'interessessin pel cas del seu compatriota, de qui havien perdut completament el rastre. Però sense una ordre més clara i directa, ben poc va poder fer la policia per esbrinar a què obeïa la seva negativa a atendre les obligacions laborals. 

Fins que els Mossos no van obrir la porta de la casa, res ni ningú va impedir que tots els membres d'aquesta família es quedessin quiets. Intentant aturar el temps per no haver d'acceptar que la criatura havia mort.