estudi sobre el comerç

El 20% de les botigues d'aliments de Barcelona són d'immigrants

Els xinesos controlen els basars i ara estan començant a muntar forns i locals de degustació

2
Es llegeix en minuts
Teresa Pérez
Teresa Pérez

Periodista

ver +

Prop del 20% del comerç minorista d’alimentació de Barcelona i l’àrea metropolitana està controlat per propietaris d’origen estranger. Aquest percentatge traduït a xifres significa que hi ha prop de 2.700 establiments regentats per immigrants. Aquestes conclusions es desprenen d’un estudi recent presentat per Mercabarna, que revela que el 52% dels autoserveis i colmados de Barcelona estan en mans de forans i el 40% de les fruiteries, seguides de les carnisseries, moltes d’elles gairebé exclusivament halal (amb animals sacrificats seguint el ritu musulmà) i que «no venen porc». La majoria d’aquestes botigues tenen entre 50 i 100 metres quadrats i les atenen pakistanesos.

 Els comerços en mans de ciutadans extracomunitaris és una tendència que no ha deixat de créixer des de fa una dècada. No obstant, sí que hi ha hagut canvis destacables. El primer, els colmados s’han transformat i ara s’associen a franquícies com Spar, Coaliment o Suma, entre altres, i són el 16% els que pertanyen a empreses més grans. Segon canvi, els xinesos –tradicionalment regenten basars– estan muntant forns i establiments de degustació i, en tercer lloc, les botigues d’alimentació estan venent productes típics d’altres nacionalitats i no només del país del propietari. Per últim, el que inicialment era comerç ètnic, «ara té un format similar a l’autòcton», expliquen fonts del sector.

HORARIS AMPLIS / El director general de Mercabarna, Josep Tejedo, i el secretari general de la Conferació de Comerç de Catalunya (CCC), Miquel Àngel Fraile, reconeixen que l’augment de comerciants estrangers està contribuint al progressiu relleu del comerciant tradicional d’alimentació. A més, «està ajudant a la renovació del sector i a reobrir locals que, si no fos per ells, abaixarien la persiana per sempre», afegeix Lluís López, tècnic del servei lingüístic de la CCC. Fraile afirma que aquests negocis han permès que els catalans puguin «menjar productes d’altres països».

 Els estrangers competeixen amb els botiguers en horaris. És el seu punt fort. «Estan oberts quan tots els altres han tancat», assegura López. En aquesta franja horària és quan fan caixa, perquè «serveixen per comprar-hi coses que necessites a última hora», apunta. A més, solen proveir els turistes.

Notícies relacionades

DIMENSIONS REDUÏDES / L’estudi de Mercabarna El canal de distribució alimentària regentat per estrangers, elaborat per l’empresa Psyma, analitza també la mida dels establiments i constata que són de dimensions més aviat reduïdes. Per exemple, el 16% té menys de 50 metres quadrats i el 65%, entre 50 i 100 metres quadrats.

    No tots els estrangers tenen la mateixa vocació de botiguer. La pakistanesa és la nacionalitat predominant i ja suposa el 63%; altres països d’Àsia representen el 16% i els sud-americans, el 6%. La majoria d’aquests botiguers tenen entre 40 i 50 anys. Aquests comerciants solen proveir-se de productes frescos entre dues o tres vegades per setmana. Alguns fan compres conjuntes, com passa amb el 19% de les fruiteries i també l’11% de les carnisseries.