Fernando Zendrera: «Això que he fet d'unir els caps és molt bèstia»

-Tinc entès que la seva afició primera és la bicicleta. Sí, la bicicleta m'ha agradat tota la vida. Això del patinet és més recent. De fet, als 13 anys em vaig escapar de casa per anar fins a Cadaqués en bici. Vaig aprofitar un cap de setmana que no hi eren els meus pares i ho vaig fer.

-¿Com li va anar? Va ser horrorós. No estava preparat.

-Però va ser el començament d'alguna cosa, ¿oi? Sí. Quan vaig fer 23… 23 o 24 anys, vaig començar a fer viatges en bicicleta cada estiu. Amb amics. Anàvem a un punt llunyà d'Europa en tren o en autobús, i des d'allà pedalàvem fins a Cadaqués. Vaig conèixer 23 països d'Europa viatjant d'aquesta manera.

-Veig que té vincles amb Cadaqués. Cadaqués és casa meva. Vull dir, jo visc a Barcelona, però Cadaqués és casa meva. És el poble on sempre estiuejàvem, però ni tan sols és això, o sigui, no només això, és molt més que la relació habitual amb el poble d'estiueig. Simplement, és casa meva.

-Expliqui'm com va arribar a aquest patinet… Patinet de roda gran, ¿no? Així es diu; o footbiker. Bé, el que va passar va ser que vaig haver d'aparcar la bicicleta quan em vaig casar. Òbviament. Em vaig casar, vaig tenir quatre fills i durant un temps em vaig dedicar totalment a la família. Però més endavant hi vaig tornar.

-¿A fer els mateixos viatges? ¿El mateix tipus de viatges? No, ja tenia una família i no podia marxar un mes. Viatges curts. Però llavors vaig descobrir els brevets, que són unes curses de llarga distància però no competitives, ja que no m'agrada competir. La més famosa és la París-Brest-París. Participant-hi vaig conèixer el patinet.

-¿Perquè algú la corria en patinet? Sí, un finlandès.

-¿I per què li va agradar? Sempre m'ha agradat el patinet, però no n'havia trobat un amb el qual pogués viatjar. Amb aquest es pot fer, i en vaig comprar un.

-¿I què fa que sigui un patinet apte per viatjar? Doncs que té components de bicicleta, la roda davantera, per exemple, i els frens, que també són de bicicleta. I a més té molta estabilitat. ¡En baixada he arribat als 74 quilòmetres per hora!

-Fa una setmana… Fa una setmana, ¿no?, va tornar del seu últim viatge «de caps». Sí, al final vaig decidir comercialitzar aquests patinets aquí, i els viatges als caps són una forma de promocionar-los. Vaig pensar en el cap de Creus, que està al terme de Cadaqués, i per aquí se'm va acudir fer tres viatges, als tres caps de la Península que estan més allunyats del cap de Creus.

-Que són… Fisterra, Da Roca -a Portugal-, i Punta Tarifa. Acabo de tornar d'allà.

-Expliqui'm. Com li va anar. Bé, han sigut tres viatges llargs, alguns de gairebé dues setmanes. Cal tenir força mental. D'altra banda, el patinet crida molt l'atenció, tothom t'atura, et fa preguntes, què és això, per on vas. En bicicleta ets més anònim.

-Hi ha una proliferació de mitjans de transport urbans. ¿L'usa per la ciutat? Sí, els faig servir tots dos, la bici i el patinet. En realitat és més per a això, això que he fet jo d'unir els caps és molt bèstia.

Notícies relacionades

La Fundació Pacha impulsa 34 projectes socials i ecològics el 2025

"Ens estan enfrontant"

-¿Ha anat a Cadaqués amb el patinet?Quatre vegades. Trigo unes 14 hores.

-¿No l'atura la policia? Sí, és clar. La Guàrdia Civil, els Mossos… És un mitjà de transport sobre el qual no hi ha normativa, així que quan em paren jo em reivindico com a ciclista.