Najat Hidou: "Jo no sóc només una cara cremada, sóc una persona"

A mesura que avança en el seu relat, Najat es tira enrere la melena que li tapa les galtes i finalment també es treu les grans ulleres de sol negres. Quan tota la seva cara queda a la vista, no són les marques de cremades el que més crida l'atenció sinó els seus enormes i expressius ulls verdosos.

El rostre de la superació. Després d’11 operacions, busca ajut per reconstruir la seva cara malmesa pel foc.

¿Com es va cremar? Vaig néixer en un poble del Marroc. Tenia set mesos i era al bressol quan un llum d'oli es va bolcar i es va calar foc. La meva mare era a la cuina, em va sentir plorar i va córrer cap a l'habitació. Tenia la cara i les mans enceses i em fa ficar en un cossi amb aigua.

Està viva de miracle. Em van tractar en un hospital militar de Casablanca. Segons els meus pares, cada vegada que em canviaven les benes per fer-me les cures m'arrencaven la pell. Tenia la cara plena de grumolls, cicatrius negres i forats.

¿Com era la relació amb els altres nens? Si entrem en això… ¡uf! [li cauen les llàgrimes]. El dolor físic es cura, però el d'aquí [assenyala el cap i el cor], no. Jo no sortia a les fotos, no anava de visita, ni a festes; vivia en el meu món. Ningú comptava amb mi, donaven per suposat que no em casaria ni tindria fills. Estava anul·lada com a persona.

¿Mai va explicar el que sentia? Mai va sortir una queixa de mi. Jo era la segona de set germans i els meus pares feien el que podien. No és que no m'estimessin, al contrari; em sobreprotegien.

¿Quan agafa les regnes de la seva vida? Als 12 anys un amic de la família va enviar fotos meves a un programa de la televisió alemanya RTL que escollia gent que necessitava operar-se i els feia un seguiment. Vaig passar de no sortir de casa a viure a Dortmund.

I es va convertir en una celebritat. No sabia que sortiria cada dia a la tele, que ho retransmetrien tot, fins i tot les operacions, i que ho veuria tanta gent. En un any em van fer tres operacions molt complexes. El meu metge va renunciar a cobrar i va dir que m'operaria de franc tota la vida.

¿La incomodava la sobreexposició? ¡No! No volia amagar-me més. ¡Que ho vegi tothom! ¡El que em va passar va ser un accident i té cura! No només vaig canviar per fora, també per dins. A l'arribar a Alemanya era una nena tímida i poruga i al tornar al Marroc no em reconeixien. La meva veu va apujar de to i no deixava que ningú m'arraconés. Jo no sóc només una cara cremada, sóc una persona amb sentiments, pensaments i objectius a la vida.

¿Quantes operacions li han fet? Comptant les de nena, 11. Anys després, quan el programa ja no existia, vaig tornar a Alemanya i el mateix metge em va operar tres vegades més. Després me'n vaig anar a Sevilla i allà em van operar la mà dreta, que m'havia quedat amb el puny tancat. Però me la van deixar pitjor, amb una cicatriu que sembla que hagin cosit un burro. Treballava netejant i havia d'amagar la mà.

Notícies relacionades

L’arribada d’una dana presagia diversos dies de pluges, inestabilitat atmosfèrica i baixada de les temperatures a Espanya

Catalunya registra deu denúncies per desaparició cada dia

La part positiva és que allà va conèixer el seu marit, amb qui té tres fills. M'havien fet creure que jo no servia per a res, però des dels 15 anys me les vaig apanyar per viure sola, treballar i estimar. El que per als altres és normal a mi em costa molt més, però ho faig igual.

¿Té operacions pendents? Em falta reconstruir la part superior de la boca, l'orella i part del cuir cabellut. Ara visc a Castelldefels i si no m'he operat és perquè no tinc referències i no vull posar-me en mans de qualsevol. El meu cas és especial, no necessito un cirurgià plàstic que es dedica a estirar arrugues. Tinc l'esperança que algú llegeixi això i m'ajudi [najathidou@gmail.com].