Les morts superen els naixements a Espanya per primera vegada des del 1999

Algun dia havia d'arribar. El baix índex de natalitat associat a l'envelliment de la població i al retorn dels immigrants ha provocat que, per primera vegada des del 1999, un semestre, el primer d'aquest any, s'hagi tancat amb un creixement vegetatiu negatiu. El nombre de defuncions va superar en 19.268 el de naixements entre els passats mesos de gener i juny, segons les dades fetes públiques aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

L'institut adverteix que la històrica dada no pressuposa que l'any hagi de tancar també amb guarismes negatius perquè el primer semestre sempre registra una “mortalitat més alta i una menor natalitat” que el segon. El factor decisiu perquè la xifra hagi sigut negativa entre gener i juny no ha sigut la caiguda dels naixements, que han passat de 208.375 a 206.656, sinó el fort increment de les morts. 

Les morts han augmentat de 204.464 a 225.924 respecte al mateix semestre del 2014. Un repunt molt intens que la demògrafa Anna Cabré atribueix a la virulència de la grip registrada l'hivern passat. "Els anys que el virus de la grip muta i converteix en ineficaces les vacunes, s'observa sempre un augment de les morts cap al febrer i el març", recorda l'experta. La vacuna no va tenir cap efecte en el 48% dels que la van rebre, segons van reconèixer les autoritats sanitàries catalanes en el seu moment.

Encara que potser el moment del sorpaso s'hagi avançat per aquest factor sanitari, la tendència cap al creixement negatiu és clara. Si s'observa l'evolució dels últims anys es comprova que la diferència entre naixements i defuncions no ha parat de baixar des del 2008. Si el 2010 era de 104.528, dos anys després havia baixat a més de la meitat, 51.698, i el 2014 es tancava amb 31.765. Si segueix aquesta progressió, el 2015 podria acabar amb un balanç encara positiu, però mínim, i el 2016 quedar-se ja en negatiu.

MADRID ENCAPÇALA EL SALDO POSITIU

Catalunya és de les poques comunitats on el sorpaso encara no s'ha produït, encara que sembla molt a prop. El seu creixement vegetatiu ha sigut sols de 252 habitants més. Molt lluny de la comunitat amb més vitalitat demogràfica, Madrid, on el saldo és positiu i arriba a les 7.863 persones, encara que també lluny de l'autonomia amb pitjors dades, Castella i Lleó (-7.863). 

Un recent informe de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ja alertava la setmana passada que Catalunya registrarà el 2016 més defuncions (62.955, segons la previsió) que naixements (61.815), i oferirà una dinàmica de creixement natural de signe negatiu (-1.140) per primera vegada en segles si no es comptabilitzen els períodes de guerres i remotes plagues.

L'informe de l'INE sobre el moviment natural de població corresponent al 2014 ja advertia que el nombre mitjà de fills per dona va ser de l'1,32, molt allunyat del mínim de 2,1 que garantirien el reemplaçament generacional i una piràmide de població estable. El problema s'ha agreujat des de l'inici de la crisi per la tornada als seus països d'origen de població jove en edat de procrear. L'última vegada que es va produir un caiguda, el 1999, va coincidir amb l'últim any abans que comencés la gran onada migratòria que va elevar la població en espanyola en gairebé sis milions de persones. 

ELS ESTÍMULS A LA NATALITAT 

Notícies relacionades

Trànsit vol feminitzar els hàbits dels conductors

El nombre de conductores d’autobús a l’àrea de Barcelona creix un 22%

Les espanyoles són les europees que més tard tenen fills i les terceres que menys tenen. El 2050, si no canvia res, la població en edat de jubilació haurà duplicat el nombre de menors de 15 anys i el 2080 s'haurà arribat a un dels escenaris més temuts pels sociòlegs: la inversió de la piràmide poblacional.

La falta d'estímuls a la natalitat, agreujada pels efectes negatius de la crisi a les famílies, és la principal causa del problema. Aquest ha sigut reconegut per experts i partits polítics, sense que els successius governs hagin aportat solucions rellevants. L'Institut de Política Familiar (IPF) ha assenyalat avui que cada any haurien de néixer a Espanya 260.000 nens més per combatre el creixement negatiu. El seu president, Eduardo Hertfelder, ha culpat especialment l'"abandonament de les administracions, que acumulen 35 anys de desprotecció a la família".