"Els senglars m'han destrossat un 30% de la collita"

Joan Roqué contempla les franges de terra remoguda que taquen la verdor dels seus camps. «Els senglars m’han destrossat gairebé el 30% de la collita», afirma amoïnat davant la plaga que amenaça els boscos i camps de diverses comarques de Girona. Roqué es guanya la vida venent la llet de les seves vaques. La majoria dels camps que cultiva els dedica al farratge (civada i ray-grass, principalment), perquè és l’única forma que la seva granja sigui rendible. «S’ha d’evitar comprar el menjar a fora, perquè el preu que ens paguen per la llet és molt baix», comenta.

El dany que causen els senglars no és només per les plantes que es mengen o per la superfície de sembrat que furguen amb el morro. Al remoure els camps, provoquen que el terreny quedi irregular i després les recol·lectores barregen el farratge amb la terra i el bestiar no se’l menja, i aleshores l’han de comprar a un proveïdor. Les incursions dels senglars als seus camps són habituals des de fa uns set anys, però en les últimes temporades «han anat a més».

Densitat en augment

Les societats de caçadors organitzen batudes per mantenir-los a ratlla, però són insuficients per aturar-los perquè a la gran densitat de porcs salvatges que hi ha a les comarques de Girona (amb més d’11 animals per cada 100 hectàrees). Els pagesos es queixen, a més, que hi ha moltes traves burocràtiques a l’hora de portar a terme les caceres amb caràcter d’urgència. Quan finalment s’autoritzen, els animals ja se n’han anat a unes altres zones, denuncien.

En els últims anys, la Conselleria d’Agricultura ha posat en marxa diverses mesures especials per fer front a la plaga, que és a més un vector de transmissió de malalties, com la triquinosi. Entre elles hi ha la declaració de zones d’emergència cinegètica i les batudes nocturnes, en les quals participarien les societats de caçadors, malgrat que a causa de la seva excepcionalitat són coordinades pels Agents Rurals.

«Les batudes nocturnes s’estan demostrant com una de les mesures més efectives per fer front a la sobrepoblació de senglars», afirma Antoni Mur, inspector d’aquest cos de vigilància que depèn d’Agricultura. Fa uns mesos, als boscos pròxims a la població de Cruïlles i Monells (Baix Empordà) van capturar 349 senglars en 11 dies aplicant aquest sistema, que consisteix a sortir a la caça d’aquest animal amb un vehicle dotat d’un potent reflector de llum i en què van apostats diversos tiradors amb fusells. Tot i així, Mur reconeix que en algunes zones de Girona no són capaços d’estabilitzar la població. «És un problema important que els pròxims anys requerirà mesures contundents perquè ens superarà», admet.

A causa dels greus danys que pateixen les seves collites, els pagesos són també molt conscients del problema. En unes jornades celebrades recentment a Rajadell (Bages), el sindicat JARC va denunciar que els agricultors i els ramaders no poden seguir fent-se càrrec de les destrosses, per les quals no reben cap indemnització, i va exigir actuacions excepcionals per realitzar un control efectiu de les sobrepoblacions.

Notícies relacionades

La creixent agressivitat dels senglars posa en alerta els experts

No te’n donaré ni cinc

 Mauri Bosch, representant del grup de treball de JARC dedicat a la fauna, denuncia l’excés de reserves de caça i zones de seguretat que hi ha a Catalunya i que són utilitzades pels senglars per refugiar-se quan hi ha batudes. Alguns d’aquests punts sensibles es troben en parcs naturals, d’altres a les perifèries de pobles i ciutats i també en l’entorn d’algunes infraestructures.

«El control de les poblacions no funciona i l’Administració sembla que no tingui gaire pressa, o anem enfocant aquest problema d’una manera gradual, o la fauna continuarà multiplicant-se», adverteix.