La creixent agressivitat dels senglars posa en alerta els experts

Afinals de l’abril passat, mitja dotzena de treballadores de la residència geriàtrica de les Llars Mundet van patir l’escomesa de diversos senglars als jardins del recinte. Arran d’aquell incident, del qual la Diputació de Barcelona no ha volgut donar detalls, dues empleades van necessitar atenció mèdica. Fa un mes, una persona va ser mossegada per un d’aquests animals a les proximitats de l’hotel Inout de Vallvidrera. Els Agents Rurals i els ajuntaments de Barcelona i Sant Cugat del Vallès tenen constància d’envestides a nens que duien menjar a la motxilla. Una d’elles va ser al parc del Tibidado. En els últims quatre anys, el servei d’Urgències de l’Hospital de la Vall d’Hebron ha atès set pacients per mossegades de senglars. Alguna cosa està canviant en el comportament d’aquests animals, que semblen haver iniciat a la ciutat la famosa rebel·lió a la granja que va fabular George Orwell.

«El nombre d’incidències ha crescut i gairebé totes estan relacionades amb el menjar. Estem detectant que tenen comportaments exigents que ens preocupen molt. Estiren les bosses que du la gent o els toquen la mà amb el morro», reconeix Margarita Parés, responsable del programa de Biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, que atribueix gran part d’aquesta problemàtica al fet que molta gent alimenta aquests animals.

RERE LA BOSSA

 «Fa uns dies vaig veure com un senglar atacava una noia que duia unes bosses a la Floresta. Els agents rurals estan veient que els animals encalcen la gent, igual que li va passar a un dels meus estudiants. Hi ha senglars que ja no demanen menjar, sinó que surten a buscar-ne», corrobora Santiago Lavín, responsable del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

 El fenomen no és alarmant, però tot apunta que, si se segueix donant menjar a aquests animals, podria empitjorar. Una enquesta internacional entre gestors i experts de 25 països amb presència d’aquests animals en zones periurbanes (presentada en un congrés celebrat a Brussel·les el 2013) va concloure que els atacs a persones no són «un conflicte significatiu» actualment, tot i que la majoria coincidia que aquest tipus d’incidents és «un dels més temuts com a possible problemàtica futura».

 Els porcs salvatges, que solien fugir de les persones, ja no els tenen por. I alguns fins i tot els planten cara. Carles Conejero, un estudiant de Veterinària de la UAB, ha dedicat el seu treball de fi de grau a seguir els moviments de sis exemplars de Collserola (Projecte senglar. la Floresta, a Facebook). Durant la seva investigació, que li ha costat algun ensurt, ha constatat que hi ha individus que en un mateix dia van de la Floresta a Molins de Rei (12 quilòmetres en línia recta) o s’acosten a la plaça d’Espanya de Barcelona. D’altres han aparegut tallant l’AP-7 a l’altura d’Esplugues.

Notícies relacionades

"Els senglars m'han destrossat un 30% de la collita"

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

 No és gens estrany, per tant, que el dispositiu de l’Ajuntament de Barcelona per capturar exemplars a la via pública hagi atrapat 42 senglars el 2014 i uns 50 en tot aquest any. A més de l’alimentació urbana, els especialistes coincideixen a dir que un dels grans problemes és la superpoblació que hi ha a Collserola, xifrada per Jordi Padrós, coordinador d’espais naturals de la Diputació de Barcelona, en uns 1.200 exemplars, quan la xifra òptima serien uns 200.

  Aquesta gran densitat fa que molts animals es vegin empesos cap a les zones urbanes, que acaben convertint en hàbitat seu gràcies a l’abundant alimentació que els proporcionen els éssers humans, ja sigui de forma involuntària (amb les restes orgàniques de contenidors i papereres) o de forma voluntària malgrat que Barcelona i Sant Cugat del Vallès disposen de dues ordenances que preveuen multes per a les persones que els donin menjar o se’ls hi acostin. Malgrat que de moment no n’han posat ni una.