L'Institut d'Estudis de l'Emoticona

L’invent de Scott Fahlman està convenientment regulat per l’Unicode Consortium, una entitat que ve a ser la Real Acadèmia o l’Institut d’Estudis de l’emoticona. Aquest organisme, en què participen empreses com Microsoft, Google, Facebook, Twitter o Adobe que el sustenten i les regles dels quals segueix, es dedica a fixar l’estàndard de conversió entre números (el que entén la màquina) i lletres (el que entenen els humans); és a dir, a traduir llenguatge màquina a llenguatge humà per a tota mena de sistemes operatius. Whatsapp no participa en el consorci, i fa servir el que s’aprova per a cada sistema mòbil.

Entre les atribucions d’Unicode hi ha determinar quins caràcters componen cada icona en cada sistema. Perquè no tots tenen les mateixes icones ni equivalències, i la suposada iconografia universal es converteix en un diàleg de sords, amb un llenguatge que també té les seves particularitats regionals. Així, la famosa flamenca de l’iPhone a Gmail és un senyor ballant a ritme de música disco. La caca feliç perd els ulls; les noies rialleres de Twitter són senyors calbs i grisos a Windows, la mort és una calavera o una tomba o els ganivets apunten cada un cap a un costat segons el dispositiu. 

Notícies relacionades

L'emoticona es consagra

¿Quantes hores has de dormir si vius a Catalunya? La Universitat de Columbia ho revela

Qualsevol pot enviar les seves  propostes i el consell de savis de l’Unicode Consortium les aprova. Ara n’hi ha 1.282 de validades, de les quals 256 corresponen a banderes de països, i moltes no tenen equivalència en tots els teclats. La bandera espanyola té dues versions. La catalana, ni existeix. Alguns l’han reclamat per a Whatsapp però sense adonar-se que només l’han de demanar a l’Unicode Consortium, que ja té peticions per aprovar icones per a les motos, la paella o el  croissant.

Els usuaris japonesos, que van ser els primers a utilitzar massivament la web mòbil gràcies a l’i-mode, el servei de telefonia de l’operadora Docomo, que es considera el precursor de la web mòbil, tenen les seves pròpies icones. Les va crear Shigetaka Kurita per a la firma i ara són part d’Unicode. La seva primera inspiració, explica al seu blog, va ser la informació del temps, però «amb la idea que fossin universals». Ara treballa a Namco Bandai, l’empresa de videojocs. H