La cirurgia del càncer de mama enfronta l'opinió científica
A Catalunya, més teràpies personalitzades davant la quimioteràpia tradicional
Metges dels EUA plantegen no extirpar els tumors poc agressius i molt incipients
Una dona se sotmet a una mamografia per radiografiar-li l’estat del pit. /
La cirurgia del càncer de mama, el que sol ser la primera baula en el tractament d'aquests tumors, és objecte d'un intens debat a la comunitat científica dels Estats Units i la Gran Bretanya -s'espera la seva imminent irrupció a Espanya-, una controvèrsia que de manera gràfica han sintetitzat els últims dies alguns mitjans, entre aquests The New York Times, al plantejar la pregunta següent: «¿Què passa si no es fa res?» El dubte, difós en coincidència amb el dia mundial de la malaltia, que avui se celebra, dirimeix si és efectiu extirpar els tumors de mama quan són molt incipients i no infiltrants -sense extensió a ganglis- o si s'està «sobretractant» algunes receptores d'aquesta cirurgia.
Un estudi retrospectiu difós als Estats Units, que exposa el seguiment fet durant 20 anys a dos grups de dones que es trobaven en aquestes circumstàncies -unes van ser operades i altres només van accedir a exhaustius controls diagnòstics periòdics-, conclou que la mortalitat dels dos col·lectius no ha sigut significativament diferent. «Aquesta investigació, i altres de resultats semblants, mantenen obert en aquests moments un gran debat a Amèrica del Nord, que està a punt d'arribar aquí -afirma la cirurgiana Isabel Rubio, adscrita al centre de càncer de mama de l'Hospital de la Vall d'Hebron-. Allà, moltes dones plantegen als seus metges aquesta qüestió: ¿Què passa si no em tracto i simplement em controlo de manera rigorosa? No és fàcil respondre'ls».
El problema, prossegueix la cirurgiana, és que encara no es disposa d'un mètode diagnòstic capaç de predir quins d'aquests incipients tumors no infiltrants es mantindran d'aquesta manera indefinidament i quins casos evolucionaran cap a una malignitat més gran que causarà metàstasi, la disseminació cel·lular del tumor en altres òrgans del cos. «El càncer de mama té un alt potencial de causar metàstasi -adverteix l'oncòloga Cristina Saura, directora de l'esmentat servei de la Vall d'Hebron-. Un 20% de les malaltes desenvolupen metàstasi». «Aquest 20% de dones moren a conseqüència del càncer de mama -adverteix la cirurgiana Rubio-, però aquesta dada no resol la incògnita sobre quantes, de l'altre 80%, podrien evitar entrar al quiròfan i rebre radioteràpia i tractament hormonal durant cinc anys. Ningú sap si arribarem a poder diferenciar les de baix o nul risc». En un terme mitjà, ja practicat als hospitals catalans, se situen els oncòlegs que opten per extirpar aquests tumors incipients i aïllats, però no afegeixen més teràpies.
L'ALTRE EXTREM / Aquesta discussió científica es produeix amb prou feines cinc anys després que, també des dels Estats Units, s'obrís pas la idea que el millor per evitar el risc que un diagnòstic de càncer de mama evolucioni fins a ser fatal era accedir des del seu inici a l'extirpació completa dels dos pits. Aquesta dràstica solució continua sent vàlida -també a Catalunya- per a les dones que pertanyen al 5% de malaltes afectades per un tumor genètic, familiar i hereditari, o per a les seves descendents directes sanes. «D'aquella posició, que als Estats Units es va seguir d'una manera potser exagerada, s'ha arribat a aquesta altra -comenta la cirurgiana Rubio-. És evident moltes dones han sigut tractades en excés».
A Catalunya, un 75% de la cirurgia que en l'actualitat extirpa els tumors de mama permet conservar el pit. «Eliminem el tumor i un marge de teixit al seu voltant, per seguretat, però conservem la resta del pit -explica Rubio-. L'altre 25% perd la mama completa». Fa amb prou feines 10 anys, la proporció era la inversa: només un 25% de les operades conservava els pits. En un 50% de les intervencions actuals, el cirurgià plàstic reconstrueix la mama perduda en el mateix acte quirúrgic de l'extirpació.
LES HORMONES / El càncer de mama continua sent la primera causa de mort per tumors malignes entre les dones, a Espanya i a tot occident. N'afecta una de cada nou i suposa el 29% de tots els càncers que pateix la població femenina. El 80% de les dones diagnosticades aconsegueix tenir una curació completa, «per sempre», assegura Cristina Saura.
Notícies relacionadesEl 85% dels tumors de mama estan vinculats als cicles hormonals femenins, són conseqüència directa dels receptors d'estrògens o progesterona. L'èxit dels tractaments depèn, puntualitza Saura, del procés del diagnòstic i del moment en el qual es detecten. «Abans de decidir quina teràpia convé, cal fer biòpsies, determinar si és positiu als receptors d'estrògens, progesterona o HER2», descriu Saura.
Cirurgia, quimioteràpia convencional, hormones o les més recents teràpies dirigides a suprimir els mecanismes d'acció d'un tumor concret constitueixen les opcions actuals. D'aquests últims, els fàrmacs diana personalitzables, ja n'hi ha una vintena disponible als hospitals. «Aquestes teràpies, sempre individualitzades, són molt atractives -diu Saura-. Són menys agressives que la quimioteràpia clàssica. Som molt conscients de la toxicitat d'aquests fàrmacs».
