La mort d'Andrea, un precedent per als menors amb malaltia terminal

El mort d'Andrea, la nena gallega que patia una malaltia irreversible i per a qui els seus pares demanaven una mort digna, estableix des d'aquest divendres un precedent a Espanya, després que el seu cas hagi reobert el debat sobre el dret a decidir en quin moment abandonar el tractament mèdic i posar fi a la vida.

És la primera vegada que un cas de mort digna per a una menor arriba a la justícia i es resol de forma favorable als desitjos de la família i en contra de l'opinió de l'hospital on era atesa, tot i que casos similars han transcendit a l'opinió pública al llarg d'aquests anys.

La mort d'Andrea recorda la de la nena bilbaïna Mercedes Rodríguez Núñez per a qui, malgrat estar desnonada pels metges des del seu naixement i a les reiterades peticions dels seus pares perquè se li apliqués l'eutanàsia, aquesta no va ser aprovada i el 14 de gener de 1987 va morir a conseqüència de complicacions derivades d'una pneumònia.

Va ser el 2006, a Andalusia, quan va tenir lloc un dels casos més coneguts, el d'Inmaculada Echevarría, que als 51 anys i ingressada per una distròfia muscular progressiva que va patir els últims deu anys de la seva vida, va expressar el seu desig de morir.

La dona va sol·licitar de forma oficial, a la Delegació de Salut de Granada i a l'hospital, la retirada del respirador que la mantenia amb vida, petició que va ser avalada, el febrer del 2007, pel Comitè Ètic de la Junta d'Andalusia i del Consell Consultiu Andalús.

Aquests organismes van considerar que el cas d'Inmaculada s'enquadrava en un cas de limitació de l'esforç terapèutic --un dret reconegut en la llei estatal d'autonomia del pacient i en la llei de salut d'Andalusia-- i no d'eutanàsia, pràctica prohibida a Espanya pel Codi Penal juntament amb el suïcidi assistit.

No obstant, a petició de l'Orde Religiós que gestionava l'hospital de Granada on estava ingressada, la dona va ser trasllada al de San Juan de Dios (dependent del servei andalús de salut) perquè posessin fi a la seva vida el 14 de març del 2007.

El cas d'Inmaculada va contribuir que la Junta aprovés el 2010 la llei de drets i garanties de la dignitat de les persones al procés de la mort, i així es va convertir en la primera comunitat autònoma que legislava sobre la mort digna.

Un any després a l'aprovació d'aquesta norma, Andalusia va obligar l'hospital Blanca Paloma de Huelva a retirar la sonda nasogàstrica a Ramona Estévez, de 90 anys, en coma irreversible després d'un infart cerebral. La dona va morir el 6 de setembre d'aquest mateix any.

Altres casos molt mediàtics no han tingut el suport de la justícia per considerar-los eutanàsia:

- 26 de juny de 1991: el saragossà José Manuel Soto va morir a casa seva víctima d'un càncer en fase terminal, després d'abandonar per voluntat pròpia l'hospital on l'havien sotmès a doloroses proves mèdiques.

Catorze mesos després de la seva mort, un mitjà va publicar un document pòstum de José Manuel on reivindicava el dret de tota persona a una mort digna i denunciava la falta d'informació respecte la seva malaltia irreversible.

- 12 de gener de 1998: el tetraplègic gallec Ramón Sampedro va morir després d'ingerir un preparat de cianur que li havien proporcionat. Va posar fi a la seva vida després de 29 anys de malaltia al perdre la batalla legal que va emprendre el 1993 perquè se li apliqués l'eutanàsia. Fins i tot, va gravar el vídeo de la seva mort perquè les persones que el van ajudar en els preparatius no fossin penalitzades.

Només hi va haver una imputada en el cas, Ramona Maneiro, recolzada per les firmes de més de 13.000 persones que es van culpar de la mort, fins que 20 mesos després el cas va ser arxivat per falta de proves.

El gener del 2005, Maneiro va reconèixer que va ser ella qui va ajudar a morir Sampedro subministrant-li un got amb cianur que va deixar al seu abast i que ell es va encarregar de beure. El seu cas va ser portat al cine per Alejandro Amenábar en la pel·lícula 'Mar adentro' (2004).

- 4 de maig del 2006: el pentaplègic Jorge León, de 53 anys, va ser trobat mort al seu domicili de Valladolid, desconnectat de la màquina que el va mantenir amb vida durant sis anys, des que va patir un accident domèstic. L'home només tenia mobilitat als llavis.

Notícies relacionades

La mare d'Andrea: "S'ha començat a complir la voluntat de la meva filla, no seguir patint"

L'hospital decideix retirar l'alimentació forçada d'Andrea Lago

El setembre del 2006, un jutjat de Valladolid va decretar l'arxivament provisional de la causa.

- 12 de gener del 2007: Madeleine Z., una dona francesa de 69 anys que patia una esclerosi lateral amiotròfica (ELA), es va treure la vida a casa seva a Alacant acompanyada per voluntaris de Dret a Morir Dignament (DMD), associació que promou el dret de tota persona a disposar amb llibertat del seu cos i de la seva vida, i a elegir lliurement i legalment el moment i els mitjans per finalitzar-la.