La invasió de les màquines de capritxos

Serveixen per a tot. Subministren esmorzars, dinars, berenars i sopars i, per descomptat, piscolabis. Són les màquines de venda automàtica, conegudes en el sector com a vending i considerades màquines d'impuls, de satisfacció de capritxos. I funcionen les 24 hores del dia tot l'any.

N'hi ha unes 600.000 a tot Espanya, 100.000 a Catalunya, segons fonts del sector. Cada mes se n'instal·len a totes les autonomies gairebé 700 aparells si es tenen en compte les últimes dades de què disposa l'entitat Proveedores de Vending Asociados (PVA), que revelen que fins al juny d'aquest any la venda de màquines va augmentar en 4.000 unitats, un 4% més que en el mateix període de l'any anterior. El 2014 se'n van vendre 14.500 unitats.

La majoria s'instal·len en mitjanes i grans empreses, però també estan presents en aeroports, bars i centres comercials i la nova tendència és ubicar-les al carrer o encastades a l'aparador de botigues convencionals. El preu oscil·la entre els 2.500 i els 11.000 euros, estima Ramón Menéndez, director comercial d'Eureka Vending.

TABAC, A LA BAIXA / La majoria d'aquests aparells són de cafè, que en totes les seves variants és el producte estrella. A través d'aquest sistema, segons un portaveu de PVA, es ven el 22% del cafè del sector de l'hostaleria, 10.500 tones a l'any que ragen a través de 180.000 punts de venda. Al costat oposat hi ha les de tabac, que segueixen en declivi.

Vint milions d'espanyols utilitzen diàriament la venda automàtica. Encara que les més habituals són les màquines de begudes fredes i calentes, a aquestes s'han sumat noves opcions com el subministrament de pilotes de pàdel i tennis, flors, material quirúrgic, menjar per a animals, gel i fins i tot esquers per pescar... Així com altres màquines que són minisupermercats amb els articles més demanats als comerços tradicionals. Sense oblidar les ja veteranes de preservatius.

També hi ha peixateries automàtiques i carnisseries que venen pollastres rostits i broquetes. I capritxos gastronòmics com per exemple patates fregides, crispetes, entrepans, iogurts i dolços. «La indústria del vending és molt dinàmica i cada dia s'hi incorporen nous productes», segons l'Associació Catalana de Vending, a la qual pertanyen un centenar de firmes.

Els fabricants dels productes tenen clar que al ser una venda per impuls, han de fer atractiu el disseny dels envasos. Els operadors de les màquines per la seva part col·loquen l'article amb més marge comercial a l'altura de la vista, és a dir, a la quarta o cinquena safata, un truc al qual també recorren els supermercats. Les primeres marques són les que acaparen les vendes, les blanques no tenen èxit.

XICLETS EN BOLETES / La primera expenedora automàtica que va arribar a Espanya va ser una de venda de xiclets, que es va instal·lar en estacions de metro, i que per una pesseta llançava boletes de coloraines. D'això fa més de mig segle. Des d'aleshores han variat les màquines i també ho han fet els productes, que comencen a ser més saludables.

Notícies relacionades

Trenta nens tutelats s’han escapat més de dos dies aquest mes

‘Boomers’ vetats a la discoteca

L'aigua guanya la partida al refresc i la brioixeria industrial competeix amb la fruita i la llet fresques. Carme Vidal, catedràtica de Nutrició de la Universitat de Barcelona, apunta que en el sector hi ha una mica de tot des del punt de vista nutricional, però s'ha diversificat l'oferta i cita com a exemple les màquines que hi ha instal·lades al campus universitari que expenen productes light, sense gluten i també begudes sense sucre.

No tot està inventat en venda automàtica, encara falta molt per arribar al nivell del Japó, «on es poden comprar fins i tot mòbils», afirma un portaveu de l'Associació Nacional Espanyola de Distribuïdors Automàtics (Aneda). El 70% de les operacions en aquest país són vendes automàtiques, per alguna cosa hi ha una màquina per cada 24 habitants. O el Canadà, on des de l'any passat es ven marihuana per a finalitats terapèutiques. A Europa, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i França estan al capdavant de la utilització d'aquest sistema alternatiu de distribució.