Ciència de molts colors

¿Què passa quan les preguntes de la ciència les plantegen ciutadans corrents, en comptes de comitès, empreses o mecenes? Quan això passa, sorgeixen qüestions senzilles però rellevants. Per exemple: ¿el color de les parets d'un institut afecta el rendiment escolar? Deu estudiants de l'institut Lluís de Requesens, de Molins de Rei (Baix Llobregat), fa tres anys que busquen una resposta, en col·laboració amb l'Institut de Neurociència Donders (Països Baixos). El projecte forma part d'una iniciativa internacional de la Fondation de France que pretén fomentar investigacions pensades per ciutadans amb científics professionals. Al maig, els joves van publicar un article a la revista Fronteers of young minds i fa dues setmanes van presentar els seus resultats al públic a Molins de Rei.

Encara que no  han obtingut respostes concloents, els participants n'han après molt en aquesta experiència, que els ha portat a encaixar dispositius lluminosos al cap dels seus companys, a reunir-se a França amb estudiants europeus implicats en projectes semblants i i fins i tot a impartir un seminari a experts de l'Institut d'Investigació de Bellvitge (Idibell). «S'han trencat els tòpics sobre la ciència: és un món amb molt humor», afirma un d'ells, el Pau. «Els científics no et miraven com un estudiant, et prenien seriosament», explica la Lara. «Et senties important pel fet d'estar a la seva altura», afegeix la Laia. Més de la meitat dels alumnes pretenen estudiar carreres cientificotècniques.

El 2012, el professor d'informàtica Daniel Laguna va animar els seus alumnes a participar en un concurs de vídeos estudiantils. En el seu els joves de Molins es van plantejar si s'avorririen menys si les parets de l'escola tinguessin colors. El vídeo va cridar l'atenció d'un membre del jurat, Livio Riboli Sasco, de l'associació Atelier de Jours à Venir, famosa per portar joves de la banlieu de París a fer projectes en centres científics punters.

FILANTROPIA PRIVADA / Riboli va veure que l'institut català encaixava perfectament amb una iniciativa de la Fondation de France, amb la qual  col·labora. Aquesta fundació privada fa anys que finança arreu del món obres d'art encarregades no per l'Estat ni per mecenes, sinó per col·lectius de ciutadans. Riboli gestiona un projecte que fa el mateix amb investigacions. «L'objectiu és que la gent se senti legitimada per fer preguntes. La ciència està finançada per la societat i almenys una part de les preguntes haurien de venir dels ciutadans», explica Riboli.

«Els alumnes tenien llavors 15 o 16 anys i estaven al·lucinats que uns científics estrangers estiguessin interessats en ells», explica Laguna. «A mi em va motivar saber que venien científics de veritat», confirma la Laia. L'activitat es va desenvolupar fora de les hores lectives, amb 10 estudiants voluntaris. «Dubtava entre un campament i aquesta activitat, i no me'n penedeixo», diu la Lara.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

«Vam dedicar un temps a detallar la seva pregunta: en ciència és important fer preguntes específiques», explica Guillaume Sescousse, investigador del Donders que va acompanyar el grup. Els estudiants van convèncer desenes de companys de mirar una llista de paraules en pantalles de colors i a comptar quantes en memoritzaven en funció del color. També van mesurar la seva capacitat de reconèixer diferències. Un d'ells va dissenyar un sistema per encendre una llum led en funció del nivell de concentració. «La majoria de les proves no van donar resultats concloents, però això és normal en ciència i serveix per millorar», comenta Sescousse.

Josep Marco, investigador que va assistir a la presentació dels estudiants a l'Idibell, també considera que el projecte és exitós. «De vegades, en ciència ens centrem en aspectes molt petits i concrets, mentre que una persona des de fora pot arribar a fer preguntes més generals», reflexiona.