La condemna a la 'cèl·lula del Raval' es va basar en un testimoni que va mentir

El gener del 2008, la Guàrdia Civil va detenir al Raval 14 immigrants acusats de voler atemptar al metro de Barcelona. Havien sigut acusats per un pakistanès que assegurava ser, ell mateix, un terrorista suïcida penedit en l'últim minut i que va obtenir la condició de testimoni protegit i el nom en codi de F1. Durant el judici a l'Audiència Nacional, el novembre del 2009, el seu testimoni va servir perquè els 11 immigrants finalment acusats fossin condemnats per terrorisme.

Tot i això, aquesta investigació periodística revela que el testimoni protegit va mentir als jutges. F1 va assegurar ser un terrorista penedit però en realitat era un confident policial i va inventar una gran xarxa europea de finançament terrorista de la qual va dir formar part i que mai va existir. Sense comptar que, a més dels 11 acusats de Barcelona, existeixen evidències que F1 va acusar 13 ciutadans extracomunitaris en altres trames terroristes, totes inventades.

El 2009, en el judici contra els coneguts com a 11 del Raval, tampoc va transcendir que F1, amb el testimoni del qual es va basar la sentència, era un delinqüent en recerca i captura al Pakistan, on se'l perseguia com a traficant de persones. Des d'aleshores, F1 no havia donat mai la cara per les seves mentides. Fins ara.

«Els últims anys no ha vingut ningú i m'he mantingut callat -explica-. Sóc feliç en la meva vida, sabeu, però avui vosaltres heu vingut i sou com una pedra llançada en un estany». Al suburbi residencial anglès on viu plou i comença a fer-se de nit. F1 té avui 42 anys, 1,80 d'alt, és calb i té unes grans orelles. Li proposem anar a una cafeteria pròxima i ens ofereix anar-hi en el seu cotxe. En canvi, s'atura en un pàrquing solitari, al darrere d'un centre comercial i apaga els llums.

«CANVIO DE CASA CADA SIS MESOS» / «Jo no visc aquí, visc en un altre lloc, lluny. Canvio de casa cada sis mesos», comenta. Segons ell, la casa adossada d'on acaba de sortir és el domicili d'una família amiga, però el registre electoral anglès mostra que és ell qui hi viu, amb la seva dona i els seus tres fills. En el judici contra els 11 del Raval, al darrere d'una cortina, l'home que acabem de conèixer va declarar que abans d'arribar a Barcelona es deia Asim Iqbal i que feia tres anys que era membre d'Al-Qaida. Durant l'últim any i mig, va dir, s'havia entrenat en camps gihadistes del nord del Pakistan.

Tot i això, no hi ha cap evidència del pas d'Iqbal (identificat com a F1) per aquells camps. A més, durant el judici es va donar a entendre que el testimoni havia arribat a Barcelona poc temps després d'abandonar el seu entrenament, però el registre d'entrades i sortides del Pakistan mostra que havia deixat el país set mesos abans, només una setmana després que la policia pakistanesa redactés un primer informe contra ell per tràfic d'immigrants. Dins del seu cotxe, Iqbal reconeix que està al Llibre Vermell dels traficants de persones més buscats del Pakistan, encara que tempteja una explicació: «Algú va pagar perquè el meu nom surti allà. No he tornat al Pakistan perquè em poden matar o segrestar, o potser m'arrestaran. Potser el Govern o potser Al-Qaida».

DIVERSES DENÚNCIES / En realitat, Iqbal està al Llibre Vermell per vendre permisos de treball per a Itàlia. Els delictes dels quals se l'acusa van tenir lloc a Islamabad durant la primavera del 2007 i les tres denúncies contra ell van ser presentades per tres pakistanesos. En un dels casos, la víctima va pagar a Asim 5.500 euros a canvi d'un permís de treball a Itàlia, que després es va demostrar que era fals. La policia pakistanesa va consultar a l'Ambaixada italiana i la carta que va obtenir com a resposta consta com a prova en l'informe policial.

Iqbal va jurar durant la investigació del Raval i el posterior judici formar part d'una gran xarxa europea de finançament terrorista, que aquesta investigació periodística ha provat que no existia. Com a tresorers, va assenyalar un imam del nord d'Itàlia, de qui no va saber donar el nom, i el seu presumpte ajudant marroquí. Abdul-Wahab, com es diu el suposat ajudant marroquí, mai ha sigut acusat de terrorisme i té una discapacitat mental i física reconeguda per l'Estat italià. Entrevistat a casa seva, a Torí, diu recordar Iqbal «de la mesquita». La fiscalia de Brescia, que tenia l'imam sota vigilància, va qualificar les acusacions com a «notícies de policia absolutament inutilitzables».

Quan li vam demanar per aquestes dues persones, a les quals va assenyalar com a còmplices en el finançament del terrorisme, Iqbal diu primer que no les recorda i després que no les coneix. Més sorprenent encara és que ni tan sols recorda el poble a on, va declarar, portava fins a 100.000 euros «uns 20 o 30 cops a l'any». «Ja us he dit que no recordo res… i per aquesta raó és millor que en parlem demà», comenta.

Respon el mateix quan li demanem per Nadeem, un altre dels presumptes membres de la xarxa europea de finançament terrorista i que en realitat era un veí d'Iqbal a París que va transportar per mig Europa prometent-li papers. Nadeem conserva encara avui el contracte de treball tramitat per l'empresa d'un cunyat de F1 establert a Lisboa, pel qual va pagar 1.500 euros i que va ser declarat fals pel Govern portuguès.

El cas dels 11 presumptes terroristes del Raval va ser polèmic des del principi. Iqbal s'havia presentat als jutges com un terrorista penedit en l'últim minut i va negar ser col·laborador dels serveis secrets francesos, com van dir les defenses i diversos mitjans de comunicació, citant fonts d'intel·ligència. «Menteixen del tot -assegura-. No vull parlar d'això perquè el que està fet, ja està fet. És aigua passada».

Segons un cable de Wikileaks del 2010, el fiscal del cas, Vicente González Mota, va admetre després del judici a funcionaris de l'ambaixada nord-americana a Madrid que F1 no era membre d'Al-Qaida sinó «un agent encobert d'un tercer país». «¿Fins i tot el fiscal menteix?», li vam preguntar. «¿Doncs què puc dir? Si ells ho diuen… Jo tot el que sabia ja ho vaig explicar en el judici».

L'agregat d'Interior de l'ambaixada francesa el 2008, Michel Zueras, reconeix ara que Iqbal treballava per al seu govern. «Sí, sí, és el que va passar- ens explica per telèfon Zueras-. Hi va haver un problema bastant important, França es va enfadar perquè van haver de revelar la seva identitat». Però Iqbal es defensa: «Si hagués sigut un agent secret, ¿estaria avui treballant en la construcció? ¡Hauria d'estar a l'FBI!».

Preguntat sobre això, el llavors ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, diu que no pot dir ni que sí ni que no. «Si ho sabia o no, no és el tema. Jo no puc dir això, ¿saps? No t'ho puc dir…», ens explica. Per la seva banda, el president del tribunal que va condemnar els 11 del Raval, el jutge Javier Gómez Bermúdez, ha negat saber que Iqbal fos un agent encobert. «Quan jo sé que un testimoni protegit menteix, ho escric a la sentència i té les seves conseqüències legals», va declarar a aquesta investigació l'any passat.

Més que d'agent secret, el rol d'Iqbal sembla haver sigut el d'un simple confident. En les seves històries de terrorisme, els protagonistes eren sovint els immigrants a qui estafava amb papers falsos. A Nadeem, per exemple, l'havia acusat el 2005 a París i una altra vegada el 2008, com a membre de la suposada xarxa de finançament. Sense comptar els 11 del Raval, Iqbal va acusar 13 immigrants en tres trames terroristes, totes tres inventades: els quatre membres de la xarxa de finançament a Itàlia, sis pakistanesos a l'aeroport de Gatwick i tres a París el 2005. Cap va ser acusat oficialment de res.

Després de denunciar els veïns del Raval, Iqbal va viure a Espanya des del 2008 durant uns quants anys, amb un nom nou i amb DNI espanyol. Quan conduïa un BMW vermell de segona mà es va saltar un semàfor a Lleida el 2013 i no va pagar l'impost de circulació durant quatre anys, deutes en fase executòria, encara que difícilment li arribin a la seva nova casa anglesa. També de París, on residia abans d'arribar a Barcelona, F1 en va fugir deixant deutes, xecs sense fons, multes i rebuts sense pagar, i immigrants buscant-lo per estafes amb papers falsos.

FUTUR AL CANADÀ / «Jo, quan puc fer alguna cosa per l'ésser humà, la faig», diu Iqbal al seu cotxe. I afegeix que el seu concurs a l'Operació Cantata li ha passat factura: «Tinc molts problemes familiars pel que va passar a Barcelona. Quan vols fer el bé, a vegades es torna en contra teu». Aquests problemes, diu, són les amenaces a la seva seguretat, i que per això mai va explicar la seva història:

Notícies relacionades

Els 11 del Raval, o no...

L'acusació falsa sobre la 'cèl·lula del Raval'

«Sé com fer servir aquesta informació i treure diners, però la gent que està allà al darrere és més poderosa del que vosaltres o jo puguem imaginar». Iqbal no vol seguir parlant ara. I proposa per enèsim cop rebre'ns l'endemà. «Necessito un dia per pensar en això. Crec que, encara que vulguin detenir-me, podré ajudar-vos». Però l'endemà, un dissabte, no agafa el telèfon.

Diumenge continua plovent i Iqbal tampoc obre la porta de casa,  al davant de la qual hi ha el seu cotxe. Al tercer intent, el Renault Scénic ha desaparegut i la seva dona esmuny un pòstit amb una adreça d'e-mail d'Iqbal. Sis mesos després, no ha respost al mail que li vam enviar. El dia abans, al seu cotxe, ens va explicar que pensava en una nova mudança a la seva vida: «He canviat moltes vegades de lloc. Pot ser que aviat hagi d'anar-me'n una altra vegada. Potser al Canadà».