Aquest divendres es compleixen nou anys de l'accident del metro de València

Aquest divendres, 3 de juliol, es compleixen nou anys de l'accident del metro de València que va costar la vida a 43 persones el 2006. Des d'aleshores, els familiars de les víctimes arrosseguen la seva pena però també un profund descontentament amb el paper de l'Administració després d'aquell fatal accident. Aquesta setmana, l'Associació de Víctimes del Metro (AVM3J)Associació de Víctimes del MetroAVM3J ha agraït al nou Consell que hagi posat "les primeres pedres" per reparar el "mal moral infligit pel PP", que, segons denuncia, es va negar a rebre'ls i no va assumir responsabilitats polítiques. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i la vicepresidenta, Mónica Oltra, s'han reunit aquesta setmana amb les víctimes en una de les primeres audiències del nou Govern valencià.

L'accident va tenir lloc a la xarxa de Metrovalencia dependent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, al voltant de les 13.00 hores del 3 de juny. Una unitat de tren que transportava unes 150 persones va descarrilar en un revolt prop de l'estació de Jesús i va causar la mort a 43 persones, de les quals 21 eren habitants de la ciutat de Torrent, a més de 47 ferits.

Les relacions amb el nou Govern satisfan però no són suficients. Els dirigents de l'associació consideren que aquest reconeixement institucional "s'hauria d'haver produït fa molt temps per part de l'anterior Govern valencià, el Govern del Partit Popular, que lamentablement va preferir seguir fent política de partit en lloc de defensar els drets dels afectats per l'accident".

L'ACCIDENT

A més del lògic dolor que pateixen les víctimes, totes han denunciat repetidament la "gestió tan vergonyosa" que es va produir després dels fets. La investigació, basada en les dades de la caixa negra del tren, va indicar que la unitat va augmentar ràpidament la velocitat fins als 81 km per hora un minut abans d'entrar en un revolt en què el màxim permès és de 40 km/h. El sistema de seguretat instal·lat no va funcionar com ho hauria d'haver fet. Era 40 vegades més barat que l'utilitzat a la majoria dels metros d'Espanya. Els professionals ja havien advertit de la perillositat del tram, que ja havia causat altres accidents menys greus. El canvi de les finestretes per un model inadequat va permetre a més que els ocupants del primer vagó sortissin disparats durant l'accident (fet que va divulgar el programa 'Salvados', de La Sexta).

El viernes es día 3. Se cumplen 9 años del accidente del Metro de Valencia. El viernes, más que nunca, todos a la última plaza. @avm3j

— Jordi Évole (@jordievole) 30 de junio de 2015

 

Notícies relacionades

El programa que acompanya persones en etapes inicials de l’Alzheimer a Catalunya: 23 espais per cuidar la memòria i frenar la progressió de la malaltia

El temporal descarrega amb força a Catalunya i el País Valencià i causa inundacions i centenars d’incidències

Al marge de les irregularitats detectades, el que va causar més ofuscació a les víctimes va ser el tractament informatiu de la catàstrofe als mitjans de comunicació públics. Per ordre directa de la Generalitat Valenciana, Canal 9 no va canviar la programació el dia de l'accident, se li va treure importància de manera incomprensible, cosa que professionals de Canal 9 van reconèixer públicament. Més tard, el PP va obstaculitzar la comissió d'investigació de les Corts Valencianes i en tot el cas va ser evident que la defensa de la posició de l'empresa de ferrocarrils va ser més gran que la de les víctimes. La investigació judicial va arxivar el cas per falta de proves.  

El juny del 2011 'Interviú' va publicar que el maquinista del tren sinistrat, que va morir en l'accident i sobre qui havien recaigut totes les culpes, estaria malalt d'epilèpsia, cosa que l'inhabilitava per a la seva feina. Aquesta notícia li hauria suposat a un empleat que va col·laborar amb la revista la imputació d'una falta greu disciplinària. Sobre l'accident hi segeuix havent un vel de foscor, mentre els familiars dels morts continuen reclamant culpables i responsabilitats perquè res semblant pugui tornar a passar.