Les exhumacions arriben a 8.200 des que Sánchez va entrar al Govern

L’exhumació de Francisco Franco de la vall de Cuelgamuros va ser una de les icones amb què Pedro Sánchez va posar a caminar el seu Govern. Un any després d’arribar a la Moncloa amb la moció de censura del 2018, l’Executiu el 2019 treia el dictador de l’enclavament. La imatge marcava el camí que va seguir després, amb l’impuls d’un pla d’exhumacions de la Guerra Civil i el franquisme, i l’infantament el 2022 de la llei de memòria democràtica, destinada a reparar les víctimes. El balanç d’aquestes polítiques es tradueix en 8.200 exhumacions i 200.000 concessions de nacionalitat a descendents d’exiliats.

La norma, que es va publicar en el BOE el 19 d’octubre del 2022, hereta l’esperit de la llei de memòria històrica impulsada per José Luis Rodríguez Zapatero el 2007, que va regular per primera vegada el reconeixement a les víctimes del franquisme i la Guerra Civil. Ja aquella norma va ser molt qüestionada pel PP, al considerar que trencava l’esperit de consens de la Transició després de la dictadura franquista. I les crítiques s’han revifat arran de la nova llei de memòria democràtica.

Notícies relacionades

Junqueras anuncia avui que vol ser el candidat d’ERC

Sense afectació a les arques

Diverses comunitats autònomes del PP com Castella i Lleó, Aragó o el País Valencià han desafiat el Govern central i van aprovar l’estiu passat les anomenades "lleis de la concòrdia" per mirar de neutralitzar els efectes d’aquesta norma. Unes normes molt qüestionades per evitar les referències a la dictadura viscuda durant el franquisme. El Govern va recórrer aquestes contrareformes al Constitucional, que en alguns casos les ha suspès parcialment.

Amb l’arribada de Mariano Rajoy al poder el 2011, en plena recessió econòmica, es van reduir al mínim les partides pressupostàries destinades a exhumacions. Una situació va començar a revertir-se amb la moció de censura del 2018. Segons les xifres del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, des de l’arribada de Sánchez al poder s’han comptabilitzat 8.200 cadàvers exhumats per les diferents administracions públiques. D’ells, 5.900 pertanyen al I Pla Quadriennal 2020-2024 impulsat pel Govern poc abans de la llei de memòria democràtica, pel qual es van finançar un total de 721 projectes. En el tercer aniversari de la norma, el Govern ultima el II Pla Quadriennal d’exhumacions per continuar els treballs.