Gent corrent

Ioana Cornea: "Migrar és traduir, i traduir és una forma de comunicar"

La van retenir en una frontera. Allà, en una sala grisa d'aeroport, va decidir escriure una tesi.

«Migrar és traduir, i traduir és una forma de comunicar»_MEDIA_1

«Migrar és traduir, i traduir és una forma de comunicar»_MEDIA_1 / FERRAN SENDRA

2
Es llegeix en minuts
Catalina Gayà
Catalina Gayà

Periodista

ver +

La trobo al Born, a Barcelona, i sense conèixer-nos de res, em saluda com a mexicana, d'abraçada.

-Estic fent maletes, escollint quins vestits m'emporto. He estat set anys a Barcelona i el set significa canvi, perfecció.

-¿On se'n va?

-El 28 de juny me'n vaig a Mèxic. Vaig decidir anar-me'n a un altre país, i a un altre continent, quan vaig tenir ús de l'espanyol, que fa 15 anys.

-Anem per parts. ¿Com arriba el castellà a una nena a Romania?

-Vinc d'una ciutat de 10.000 habitants de l'oest de Romania, a prop de Timisoara. Vaig néixer el 1985 i els anys 90 el país es va obrir una mica.

-¿En quin sentit? 

-A mitjans dels 90 arriba la televisió per cable. ¡I no hi havia ni subtítols ni doblatges! Per les telenovel·les neix la meva passió per les llengües estrangeres.

-¿Va aprendre castellà amb telenovel·les?

-¡Telenovel·les mexicanes! Hi va haver una cadena que es va especialitzar en telenovel·les de Televisa i jo les veia durant hores només per aprendre el castellà. Corazón salvaje em va marcar i em va acostar a Veracruz. Als 12 anys vaig començar a parlar el castellà.

-¿Per què als 12 anys?

-Durant un partit entre el Barça i el Madrid vaig començar a traduir el comentarista i els meus pares van dir: «La nena parla una altra llengua». Als 14 o 15 anys li vaig dir al meu pare que volia estudiar castellà i va trobar un llibre de gramàtica espanyola i una professora. En un mes vaig estar al nivell de la professora. Llavors ja somiava d'anar a Mèxic. Imagini's que fins i tot entrava a les agències de viatges per demanar el preu dels bitllets d'avió.

-Des de Romania.

-Era molt difícil ajuntar tants diners. Per això vaig pensar: «Anem pas per pas». Vaig fer la carrera de llengües modernes aplicades a Romania i vaig sol·licitar una beca Erasmus a Barcelona. Espanya és al mig.

-Ve per un Erasmus i se'n va amb un doctorat.

-Després de l'Erasmus vaig acabar la carrera a Romania i vaig venir a la UPF per poder estudiar terminologia. Vaig fer una mestria en traducció.

-¿I el doctorat?

-El 2011 vaig anar per primer cop a Mèxic i vaig visitar Xalapa i Veracruz. Quan vaig arribar al país vaig tenir molts problemes per entrar-hi perquè sé moltes coses de Mèxic i perquè sóc romanesa. Em van portar a l'habitació de migració i no es podien creure que parlés mexicà, que sabés tant de Mèxic. Hi ha molt de tràfic de dones. Llavors vaig decidir fer la meva tesi.

-Entre policies...

-Per ser d'on sóc, sempre em posen problemes. La figura del romanès està molt estigmatitzada, així que vaig decidir fer una tesi doctoral que sigui una proposta sobre un diccionari bilingüe espanyol-romanès sobre el dret d'estrangeria.

-Neix d'una necessitat personal.

-Com a romanesa, a Espanya també vaig tenir molts problemes: negació de la targeta sanitària, no tenia dret a res… Quan vaig arribar, Romania ja era a la Unió Europea, però hi havia la moratòria de l'Estat espanyol.

Notícies relacionades

-¿Què farà a Mèxic?

-Perfeccionar-me com a persona i com a professional. Estudiaré un postdoctorat al centre d'ensenyances de les llengües estrangeres, a la UNAM. I seguiré desenvolupant un diccionari jurídic sobre migració: migrar és traduir i traduir és comunicar al capdavall.