Justícia esquiva la llei i s'embutxaca els diners de les taxes judicials

El Govern de Mariano Rajoy ha rebutjat repartir entre les comunitats autònomes amb la finalitat de millorar la justícia gratuïta, contra el que estipula la llei i el compromís del llavors ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, els 639 milions d'euros recaptats entre el desembre del 2012 i el gener del 2015 a través de les taxes judicials d'àmbit estatal. Gairebé el 20% d'aquesta quantitat, 122 milions, va ser recaptat a Catalunya en aquells dos anys i dos mesos. «No hem rebut ni un euros», va declarar a aquest diari la secretària de Relacions amb l'Administració de Justícia de la Generalitat, Maria Josep Feliu.

Fins a principis d'aquest any, quan el successor de Gallardón a Justícia, Rafael Catalá, va anul·lar les taxes per als ciutadans, aquests havien de pagar de 100 a 1.200 euros fixos en funció del litigi, més altres quantitats variables. Ara, només les empreses paguen aquesta taxa.

El Govern central no ha transferit fons aconseguits amb les taxes judicials malgrat les promeses realitzades pel Govern del PP durant la tramitació de la llei que els fons serien assignats a les comunitats autònomes per pagar l'assistència jurídica gratuïta i millorar el funcionament de l'Administració de Justícia a cada zona. Però no només era una promesa verbal, sinó que la mateixa llei que regulava aquesta mesura indica en el seu article 11: «La taxa judicial es considerarà vinculada (....) al sistema de justícia gratuïta en els termes establerts en la llei de pressupostos generals de l'Estat de cada exercici». El servei de justícia gratuïta és competència de les autonomies.

RECTIFICACIÓ / L'Executiu del PP, a través de l'actual titular de Justícia, afirma ara que la taxa és un impost estatal i que el que s'ha recaptat ha sigut ingressat a l'erari. És a dir, del que es va dir, res de res. Com a extra, aquest any, s'han repartit sis milions d'euros entre totes les comunitats, diners, això sí, no vinculats a les taxes judicials, sinó a altres conceptes. D'aquesta suma, 1,1 milions han viatjat a Catalunya.

El 21 d'octubre del 2012, el PP va tombar al Congrés les esmenes de tots els grups de l'oposició en contra del que encara era projecte de llei de taxes judicials. El clam en contra d'advocats, jutges i fiscals, que consideraven que amb aquest impost es limitava l'accés a la justícia dels ciutadans, va caure en el buit. El ministre Ruiz-Gallardón va defensar llavors les taxes amb l'argument que els fons recaptats es destinarien íntegrament a pagar la justícia gratuïta, competència de les comunitats autònomes, les quals tenien dificultats per costejar-la a causa de la crisi. De fet, el ministre va aprofitar el debat per anunciar que amb els nous ingressos proposaria un augment del nombre de beneficiaris de la justícia gratuïta. Els fons no s'han repartit mai i les comunitats s'han hagut de fer càrrec, fins i tot, de l'increment de despeses que comporta que hi hagi més persones que accedeixen a la justícia gratuïta.

LES XIFRES / El diputat de CiU al Congrés Jordi Jané ha aconseguit, a través d'una petició d'informació, que el Ministeri de Justícia li especifiqui els diners recaptats a través de les taxes judicials durant els dos anys i dos mesos que han estat en vigor per a les empreses i els ciutadans particulars. A tot Espanya s'han recaptat 639.137.000 euros. El 2013 va ser l'any en què es van ingressar més taxes: 316 milions d'euros. L'any següent va baixar una mica: 297 milions.

Notícies relacionades

Cinc plantes per foragitar els mosquits de casa aquest estiu

Sanitat amplia els espais lliures de fum: prohibirà fumar en campus universitaris, discoteques a l’aire lliure o furgonetes de repartiment

La comunitat de Madrid apareix al primer lloc de la llista, amb 173,3 milions d'euros, ja que a la capital de l'Estat no tan sols hi ha els òrgans judicials ordinaris, sinó també el Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional. Després apareix Catalunya, amb 122 milions, i a més distància Andalusia, amb 68 milions; el País Basc, amb 45,8 milions; el País Valencià, amb 42,3 milions, i Cantàbria, amb 39,6 milions. És la primera vegada que el Ministeri de Justícia ofereix aquestes dades, segons confirma el diputat Jordi Jané.

La secretària de Relacions amb l'Administració de Justícia assegura que en totes les reunions sectorials «s'ha reclamat al Govern central que compleixi amb la llei de taxes judicials i reparteixi els fons recaptats, però no ho han fet. Fins i tot les comunitats del PP han mostrat el seu enuig. I ara l'actual ministre de Justícia diu que es tracta d'un impost estatal, quan la mateixa llei vincula aquests impostos a la justícia gratuïta».