Els clubs cannàbics acusen Trias de criminalitzar el sector

Desassossec, inquietud i una certa sacsejada emocional. Just les sensacions oposades que experimenten al fumar cànnabis. Aquest estat d'inquietud és el que impera entre els membres de les associacions cannàbiques de Barcelona una vegada coneguts els plans del consistori per regular l'activitat del sector. La intenció de no permetre aquests clubs a menys de 150 metres d'espais públics i privats amb ús habitual per part de menors, que se saldarà amb el tancament d'un centenar dels 123 locals de la ciutat segons les estimacions municipals, indigna les entitats, que coincideixen a catalogar els plans com a «desproporcionats» i una «injusta criminalització del sector».

Des de la Federació d'Associacions Cannàbiques (FAC), el seu president, Jaume Xaus, apunta a una estratègia de «propaganda electoralista i moralista» que «no aborda amb realisme la necessitat de regular l'activitat dels clubs». Gabriela Sierra, coordinadora i portaveu de la Federació d'Associacions Cannàbiques Autorregulades de Catalunya (Fedcac), coincideix: «S'acosten eleccions i [l'alcalde, Xavier] Trias ha volgut el seu titular». Sierra mostra la seva sorpresa per una iniciativa «que no soluciona res». «No s'apliquen criteris de salut, ni de seguretat, ni es respecten els drets dels ciutadans d'aquestes associacions», addueix.

IMPACTE / Des del seu exili a Cornellà, David Oriol Mora, president del club THC, observa les conseqüències de la iniciativa. El seu va ser un dels clubs que no van superar la campanya d'inspeccions que va aplicar el consistori barceloní l'estiu passat i va optar per instal·lar-se al Baix Llobregat. Avui se n'alegra després de comprovar «el doble tracte» de Barcelona. «¿Per què s'apliquen distàncies d'almenys 150 metres a recintes freqüentats per menors per als clubs cannàbics i no per a bars, pubs o after hours? ¿Quants bars hi ha al costat del pati d'un col·legi? ¿Que potser l'alcohol és una droga més tova que el cànnabis?», diu.

El pla que farà públic avui l'ajuntament impacta les associacions perquè es tracta d'una decisió imprevista que «no té en compte la feina que es desenvolupa al consell sobre drogodependències de la Diputació de Barcelona», exposa Xaus. Allà estan representats els clubs, Salut, entitats del tercer sector i representants polítics. Es treballa en un «model d'autoregulació» amb normes consensuades que concilien els drets dels seus socis amb els dels veïns, explica Xaus. I subratlla que les associacions impulsen codis de bona conducta que preserven la salut dels treballadors, allunyats de la zona de fum, o el veto de fumar al carrer.

Pràctiques que persegueixen reforçar la seguretat jurídica dels clubs i dels seus socis, i evitar que aquests «hagin de recórrer al mercat negre» on es perden les garanties de salubritat i qualitat de les substàncies, segons Sierra. Mora subratlla que la demanda de consum no baixarà i que l'usuari es veurà «desemparat» i haurà de tornar al «mercadeig il·legal de màfies i delinqüents».

«A més a més, hi ha el risc que es creïn monopolis», afegeix Sierra. «M'agradaria saber quant ha augmentat el tràfic de drogues des que es va iniciar el tancament de clubs», diu Mora.

La portaveu de la Fedcac tampoc entén que s'apliqui el mateix criteri per a tots els barris «d'una ciutat amb tantes diferències». Tots coincideixen a qüestionar que l'«estratègia de Trias» se saldi amb més vots, perquè creuen que la majoria de la societat avala una regulació, no un tancament. I confien en el suport de la majoria de l'oposició, i en la possibilitat que prosperin els seus recursos administratius o hipotètiques demandes judicials.

Notícies relacionades

Cinc plantes per foragitar els mosquits de casa aquest estiu

Sanitat amplia els espais lliures de fum: prohibirà fumar en campus universitaris, discoteques a l’aire lliure o furgonetes de repartiment

LEGALITAT / Martí Cànaves, advocat penalista membre de la comissió de drogues del Col·legi d'Advocats de Barcelona, considera que és una norma «discriminatòria» respecte d'altres locals com estancs o bars. «Les associacions poden recórrer la norma davant un tribunal contenciós administratiu o escollir la via penal per vulnerar el seu dret a l'associació», exposa.

Blanca Gifre, especialista en Dret Administratiu, considera molt improbable que prosperés un recurs en què el dret a l'associació entrés en col·lisió amb els drets dels menors. L'advocat penalista Jordi de Tienda adverteix que és la Generalitat la que hauria d'impulsar una norma genèrica a tot el territori, donades les seves competències. I no aposta perquè un jutge es pronunciï a favor del recurs d'una associació: «L'ajuntament té tot el dret a legislar i reglar aquesta i les activitats que consideri al seu territori».