la reforma de l'educació secundària
El front anti-LOMCE planta Wert i deixa el PP sol amb les revàlides
Catalunya, Andalusia, Astúries, Canàries i el País Basc demanen també revisar el model de beques
Les comunitats populars entenen que l'acció és una mesura merament electoralista
José Ignacio Wert i Joan Mateu, secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat, parlen ahir al Ministeri d’Educació. /
L'afany del titular d'Educació, José Ignacio Wert, perquè les revàlides previstes a la LOMCE es comencin a aplicar com més aviat millor va donar ahir lloc a una situació inèdita en la història recent d'aquest controvertit ministeri: cinc comunitats autònomes, contràries a la reforma, van abandonar d'improvís la reunió de la Conferència Sectorial d'Educació. Només 20 minuts després que s'hagués iniciat la sessió, els representants de Catalunya, Andalusia, Astúries, el País Basc i Canàries es van aixecar de la cadira i van plantar Wert i la resta dels consellers autonòmics -tots del PP, menys el de Navarra, d'UPN-, perquè el ministre va ignorar la seva petició de paralitzar el calendari d'implantació de les proves d'avaluació. Les autonomies díscoles van exigir, també sense èxit, que abans d'aprovar (tal com estava previst ahir) els requisits per a la concessió de beques del curs 2015-2016 s'analitzi l'impacte que ha tingut aquest any el sistema ideat pel ministeri.
Els crítics consideren que les proves d'avaluació que el ministre Wert proposa per al final de l'ESO i el batxillerat són costoses (algunes fonts calculen que organitzar cada convocatòria valdrà uns 106 milions d'euros, que, en principi, hauran de finançar les autonomies), a més a més de ser tècnicament inaplicables. «El sol fet d'haver-les de realitzar en un mateix dia, simultàniament a tots els instituts d'Espanya, les fa molt vulnerables i el ministeri ni tan sols ha previst mesures per garantir que no es faran públiques abans de temps», va indicar Joan Mateo, secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat, que va anar a la reunió de Madrid en representació de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau.
«Això, per no dir que tal com estan concebuts, aquests exàmens responen a un model caduc, antiquat, més propi de la nit dels temps», va dir el conseller canari, José Miguel Pérez. «No és necessari provocar incerteses en l'alumnat i en les seves famílies ni tampoc desautoritzar el professorat o menysprear les comunitats autònomes», va dir Pérez, que va actuar, a la sortida de la sala de reunions del ministeri, com a portaveu del front anti-LOMCE. «Si segueixen endavant amb aquest decret, seran ells els únics responsables del retrocés que sens dubte suposarà la reforma», va afegir el canari, després de recordar que les cinc autonomies rebels representen, segons les seves paraules, «més de la meitat dels alumnes i del professorat de tot Espanya».
GEST POLÍTIC, NO EDUCATIU / Lluny de prendre nota de tot el que va passar o d'analitzar els motius que van portar a l'aïrada reacció dels díscols, la dotzena de consellers del PP que es van quedar a la reunió (la més breu des que va començar a parlar-se de la LOMCE) van atribuir la plantada «a raons polítiques, no educatives», va afirmar Marcial Marín, titular d'Educació a la comunitat de Castella-la Manxa. «És una falta de lleialtat, que es produeix justament quan només falten 32 dies per a les eleccions autonòmiques», va recordar el conseller del govern que presideix Maria Dolores de Cospedal.
Wert, que va eludir entrar en valoracions polítiques, va qualificar la sortida dels consellers socialistes i nacionalistes com de «falta de consideració envers la clara majoria de comunitats autònomes». Va defensar el ministre les seves revàlides «com a element de garantia d'homogeneïtat en l'aprenentatge dels alumnes» i va argüir que Espanya és «l'únic país del seu entorn que no realitza proves d'avaluació de les competències bàsiques dels seus estudiants». En contra del que van afirmar diferents experts, els exàmens, tal com estan dissenyats a l'esborrany de decret presentat ahir, responen, segons Wert, a un esquema modern d'avaluació, que millorarà el rendiment global dels estudiants, en especial dels més endarrerits.
També va defensar el titular d'Educació el criticat sistema de beques per a l'estudi i va anunciar que aquest curs 2014-2015 els que en siguin beneficiaris cobraran uns 100 euros d'ajuda més que l'any passat.
