Proves amb obstacles

Res a veure amb les antigues revàlides, desaparegudes a mitjans dels anys 60 i en què els alumnes que prèviament havien aprovat el batxillerat havien de respondre a preguntes com «¿Què és la societat civil? ¿Què hi representa l'autoritat?» o descriure «Com és una glacera alpina, les seves diferents parts i l'acció geològica que realitza a les muntanyes». Les revàlides que el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, presenta avui als consellers autonòmics tindran un màxim de 350 preguntes estil test i els alumnes, a més dels seus coneixements, hi hauran de demostrar que saben com aplicar-los. A més d'aquest, els contraris a aquest sistema consideren que la proposta de Wert planteja uns quants problemes més:

DIFUSIÓ DE RESULTATS

Llum verda per crear rànquings d'escoles

No ho diu de manera explícita, però l'esborrany del decret sobre les proves d'avaluació final de primària, secundària i batxillerat determina que «els resultats de les avaluacions finals d'etapa seran posats en coneixement de la comunitat educativa mitjançant indicadors comuns per a tots els centres docents espanyols». Això obre la porta, entenen els díscols, a la possibilitat que amb aquesta informació s'elaborin rànquings o classificacions d'escoles i instituts, com ja passa, per exemple, a la Comunitat de Madrid. «Això suposarà una estigmatització dels centres educatius, ja que no es reflecteix la verdadera qualitat educativa del treball que fan els professionals de l'educació», denuncia CCOO. La Generalitat sempre s'ha negat a fer pública una comparativa dels resultats de les proves de competències bàsiques que es realitzen al final de la primària i de l'ESO.

UN CRITERI ÚNIC

Prova homogènia a tots els alumnes

Que sigui el Govern el que dicti el contingut de les proves finals de l'ESO i el batxillerat evidencia que la «principal prioritat del ministeri» és la «recentralització», afirma la Conselleria d'Ensenyament, que considera que aquesta decisió suposarà, inevitablement, arraconar o devaluar els coneixements relatius al territori propi, ja que aquests no seran objecte de revàlida. La Generalitat qüestiona també que sigui el Govern central -una administració que en principi no coneix ni els centres participants en la revàlida, ni la realitat de les poblacions on es troben les escoles- la que fixi els criteris d'avaluació i puntuació. Això sí, Ensenyament «establirà procediments per a la selecció del professorat del sistema educatiu espanyol [no necessàriament de la pública] extern al centre per aplicar i corregir les proves», explica l'esborrany del decret. Des d'un punt de vista pedagògic, «un examen d'aquest tipus descuida la diversitat que hi pot haver entre els diferents centres i entre alumnes d'un mateix centre», adverteix Francesc Imbernón, professor de Didàctica i Organització Educativa de la UB.

EN L'IDIOMA TRIAT

Els pares decideixen la llengua de l'examen

«Els alumnes acostumen a respondre els exàmens en la mateixa llengua en què han estat aprenent la matèria, que és el més normal», argumentava la setmana passada la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, visiblement contrariada per la decisió del ministeri, no comunicada prèviament a les comunitats autònomes, de permetre que els pares dels estudiants puguin escollir en quin idioma (castellà o qualsevol altra llengua cooficial) faran els seus fills la revàlida.

¿NOMÉS L'EMPRENEDORIA?

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

No es valoren les arts ni els valors ètics

En teoria, la missió de les revàlides és confirmar que els estudiants que passen al batxillerat i a la universitat han adquirit les competències bàsiques dels estudis que han completat. Així, segons l'esborrany del decret que ha elaborat el ministeri, les proves hauran de valorar la competència matemàtica de l'alumne, les seves competències bàsiques en ciència i tecnologia, la seva competència en comunicació lingüística i «les competències socials i cíviques, en concret el seu sentit de la iniciativa i el seu esperit emprenedor», explica el document. «S'avalua l'emprenedoria, però es tornen a oblidar, no obstant, les competències artístiques i de valors humans, justament les més difícils d'avaluar en un sistema tipus test i que, lamentablement, avui dia haurien de ser una prioritat a les escoles», lamenta el catedràtic Imbernón.