Les claus de la reforma de la llei de l'avortament

El setembre del 2013 el llavors titular de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va presentar al Consell de Ministres una polèmica reforma que feia dos anys que anunciava i que modificava fonamentalment la socialista del 2010 pel que fa a la interpretació de l'avortament: es deixava de contemplar com un dret, per passar a convertir-se en una despenalització en dos supòsits. O sigui, una llei semblant a la del 1985.

L'avortament desapareixia doncs com a dret i voluntat exclusiva de la dona en les primeres 14 setmanes i tornava al Codi Penal amb dues excepcions: si l'embaràs era producte d'una violació o si suposava un "greu perill per a la vida o la salut psíquica o física de la dona". I això inclou anomalies fetals incompatibles amb la vida, sempre que afectin psicològicament la gestant. Per als embarassos que siguin fruit d'una violació, el límit seran 12 setmanes de gestació. Per a la resta dels casos, 22.

Després de l'aprovació de l'avantprojecte de llei van arribar les manifestacions. El 20 de desembre del 2013, l'esquerra espanyola i les associacions de dones van sortir al carrer, protestes que van ser constants fins a la seva retirada. La contestació no es va quedar només en el pla social.

En el mateix PP es van trobar les primeres fissures en el suport a la reforma normativa, amb crítiques de dirigents com el president d'Extremadura, José Antonio Monago, i la delegada del Govern a Madrid, Cristina Cifuentes. Fins i tot el secretari general de Noves Generacions del PP, Javier Dorado, va reconèixer que "l'Estat no ha de complicar més les coses" en relació amb la protecció dels embarassos quan hi ha malformació del fetus, com establia l'avantprojecte.

Després de demorar diverses vegades el seu enviament al Congrés, el 23 de setembre Rajoy va anunciar la retirada de la reforma de la llei de l'avortament. Només unes hores després que el president anunciés que no prosseguia amb l'avantprojecte, Gallardón anunciava que deixava l'Executiu. 

El febrer passat, el Grup Parlamentari Popular va presentar una minireforma exprés que preveia eliminar la possibilitat que les noies de 16 i 17 anys puguin avortar sense permís patern. L'objectiu era clar: acontentar els seus votants més conservadors.

Notícies relacionades

El debat de la llei de l'avortament, en directe

El PP desdenya els arguments dels diputats crítics amb la reforma parcial de l'avortament

La minireforma no va acontentar a ningú. L'oposició va acusar el PP de deixar desprotegides les noies més vulnerables. Un grup de 12 diputats i senadors populars van remetre una carta a Rajoy en què li advertien que en realitat suposava donar per bo l'avortament.

Un article de la llei de salut sexual i reproductiva del 2010 va eximir aquestes joves d'informar la família i va dipositar aquesta comunicació en la tutoria d'un professional sanitari, gairebé sempre el ginecòleg o la llevadora que les atén. Això és el que ara es disposa a suprimir el Govern, legislant que aquestes menors estiguin obligades a delegar en els seus pares les decisions sobre la seva maternitat.