La Vall d'Hebron fa el trasplantament de cara més difícil del món

El segon trasplantament de cara i coll que el febrer passat van emprendre els cirurgians de l'Hospital de la Vall d'Hebron està considerat l'implant de cara de més dificultat assumit fins ara a tot el món. El pacient, un espanyol de 45 anys que es recupera al seu domicili i que comença a reiniciar la parla, va ser analitzat, i declarat inoperable, a tots els centres sanitaris en els quals va demanar ajuda, entre els quals hi havia la Clínica Mayo i l'Hospital de Harvard, tots dos dels Estats Units.

La seva vida estava amenaçada per un tumor en constant creixement format per una desordenada massa de venes i artèries que li aixafaven la faringe, li inutilitzaven la llengua i li deformaven completament la cara. Qualsevol gest trencava algun d'aquells vasos i causava unes perilloses hemorràgies per les quals havia de ser hospitalitzat, operat i reanimat, sempre immediatament. L'hemorràgia la podia tenir a casa, caminant pel carrer o dormint.

SORTIR-NE AMB VIDA / Aquests imprevisibles trencaments de vasos sanguinis van ser, precisament, el motiu pel qual es rebutjava aquest pacient quan sol·licitava ser intervingut. Ho va intentar en hospitals d'Europa i dels EUA, abans d'arribar a la Vall d'Hebron. «Hi havia el risc, alt, que sagnés en excés i morís a la taula d'operacions. I ell ho sabia», va explicar ahir Joan Pere Barret, responsable de cirurgia plàstica a la Vall d'Hebron i coordinador de l'equip que va emprendre la intervenció. «El vam informar que hi havia un 20% de possibilitats que no sortís amb vida, i ell ho va assumir. Tal com estava, no podia viure», va afegir Barret.

A principis del 2013, el pacient va quedar en llista d'espera d'un donant de cara compatible amb el seu perfil immunològic. En aquests dos anys, no s'ha mogut de Barcelona, sempre preparat per sortir corrents cap a la Vall d'Hebron i entrar al quiròfan. La família d'un difunt va accedir finalment a la donació i l'equip mèdic va entrar en acció. Van ser 45 professionals, que van operar durant 27 hores.

L'extensió i invasió del tumor vascular era tan desproporcionada que els cirurgians van optar per no intentar la seva extirpació aïllada. «Vam extreure en bloc tota la zona a trasplantar: cara, coll, boca, llengua i faringe -va explicar Barret-. Tot d'una peça. Va ser realment complicat, i molt lent». «El més difícil -va seguir-, va ser tallar els vasos sanguinis lligats al tumor sense causar massa hemorràgia. Els vam tallar i extirpar un a un, i el neuroradiòleg els va anar segellant, amb una màquina cauteritzadora intervencionista que els taponava immediatament. Va sagnar bastant, i se'l va estabilitzar amb transfusions». El pacient va salvar la vida. L'operació va ser un èxit.

DE NAIXEMENT / El tumor vascular que va acabar qüestionant la vida del malalt estava allotjat sota la llengua el dia que va néixer. Era microscòpic, i durant 20 anys amb prou feines va créixer. A aquella edat, va començar a engrandir-se. «Podia haver seguit tota la vida diminut» va dir el metge.

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

La perspectiva a què s'enfronta ara aquest pacient és similar a la de qualsevol receptor d'un òrgan en trasplantament: haurà de prendre fàrmacs immunosupressors i mantenir una vida acceptablement sana. A això, el malalt de la Vall d'Hebron hi ha d'afegir l'aprenentatge de la parla i la deglució. Ha de trobar, i realitzar amb agilitat, el mecanisme de masticació dels aliments, i haurà d'entrenar-se a empassar sense interferir amb la respiració. Els metges calculen que invertirà un any en aquesta rehabilitació. De moment, ja es fa entendre, va assegurar Barret. «Ens podem relacionar -va dir el cirurgià-. Ens parla, d'alguna manera, i captem què vol dir».

A diferència del primer trasplantament de cara realitzat a la Vall d'Hebron, aquest pacient conserva el seu propi front. El primer, intervingut el 2010, va canviar totalment la cara. Va rebre d'un donant pòmuls, nas, llavis i maxil·lar superior i inferior. Va ser la primera intervenció d'aquestes característiques al món. Aquell home, que té 36 anys, va reiniciar la seva vida amb una nova cara. Ara està bé.