Tragèdia als Alps

Un poble pres per la premsa

A prop de 500 periodistes s'han desplaçat als Alps per cobrir l'accident del vol de Germanwings

Carpes habilitades on els equips de rescat dipositaran els cadàvers trobats.

Carpes habilitades on els equips de rescat dipositaran els cadàvers trobats. / FERRAN SENDRA

2
Es llegeix en minuts
CARLOS MÁRQUEZ / FERRAN COSCULLUELA / SEYNE LES ALPS

Seyne-Les Alps serveix un dels millors gnochis que un pot tastar al món. Els porta una dona alta, i el lloc es diu 'Le café des Mots'. Són tan sols sis taules, molt coquetes, amb tovalló de roba. Hi afegeixen béicon, un formatge francès, i una amanida per compensar tanta quantitat d'hidrats de carboni. Deliciós. Són les 11 de la nit d'un dimarts de març i el normal seria tenir la porta tancada; com a molt quedarien dins els amics, potser fumant, perquè aquí tots són amics, fins i tot els estirats gendarmes. La senyora obre els braços i rep el turista accidental, en aquest cas, un exèrcit de periodistes d'arreu del món disposats a explicar tot el que passi durant el rescat dels 150 cossos del malaguanyat vol de Germanwings.

Seran més de 500 els reporters desplaçats al lloc. La primera divisió és idiomàtica, ja que els que parlen francès tenen la sort i la benedicció de rebre un tracte preferencial per part de la policia, que només recorre a l'anglès per prohibir el pas per un carrer o un altre . Furgonetes amb parabòlica al sostre, esprints darrere d'algú que sembla que explicarà alguna cosa, cafès plens d'ordinadors famolencs de wi-fi i un endoll, joves escrivint dins del maleter. Curiós, però cap deu tenir més de 40 i llargs. I fotògrafs desesperats a la recerca d'un pla diferent del de l'objectiu que toca el seu colze. En això, no ho dubtin, no fallarà l'enviat especial d'EL PERIÓDICO Ferran Sendra. Els periodistes es barregen amb col·legues de qualsevol lloc del globus, però acaben buscant els seus paisans, potser perquè els fa estar més a prop de casa en la cobertura d'una tragèdia tan desgraciada . En el fons, tots som una mica de poble.

Dimarts semblava que Seyne tindria dos platós: el de l'heliport improvisat en un camp al costat d'un supermercat que aquests dies farà l'agost, i el del casal de joves, on els trípodes s'apostaven a l'espera de les declaracions de qualsevol que es posés davant. Al final es redueix tot al primer, ja que en el segon, un equipament municipal, s'espera que vagin arribant les famílies, així que la premsa té ara l'accés prohibit. A la part de dalt, en una pista de bàsquet, unes taules amb refrigeris llestes per rebre els pròxims que es desplacin a aquest recòndit racó dels Alps francesos. A l'heliport s'han plantat tendes blanques allargades en les quals, és un suposar perquè és complicat aconseguir confirmació oficial, s'aniran disposant els cossos dels passatgers del vol Barcelona-Düsseldorf

Notícies relacionades

Difícil trobar un ciutadà de Seyne les Alps que no hagi parlat amb un periodista francès, alemany, britànic, americà o espanyol. Són 1.400 veïns, i no semblen incòmodes davant l'ocupació de bars, restaurants i places d'aparcament. Sí és una mica més sensible la Gendarmerie, molt atenta amb la premsa local, una mica més rància amb els de fora. "In English?". "No". Sort d'algun reporter parisenc que va estudiar a Barcelona, el bon record de la ciutat del qual l'anima a traduir alguns titulars sense demanar res a canvi. 

S'espera que el rescat sigui lent i complicat. També s'espera que les famílies vagin arribant. Els polítics aterraran a partir de les 13.45 hores. Cares llargues, rigorós negre i una bona foto. Mentrestnt, a 2.000 metres, els gendarmes, que poden ser seriosos però treballen bé, es juguen el físic rescatant la memòria d'aquelles 150 ànimes.