El Sàhara nodreix l'Amazònia

Milers de tones de pols sahariana rica en nutrients travessen cada any l'oceà Atlàntic gràcies a l'empenta del vent, en ocasions volant a grandíssima altura, i s'acaben convertint en fertilitzants per als esgotats sòls amazònics.

Aquest gran transvasament de materials entre continents, sense comparació al món, ja era conegut amb anterioritat -s'han documentat fins i tot llagostes saharianes que han arribat al Carib-, però ara un grup d'investigadors nord-americans ha pogut quantificar la quantitat de fòsfor, un dels principals nutrients. L'estudi, publicat a la revista Geophysical Research Letters, calcula que són unes 22.000 tones a l'any, més o menys igual a la quantitat de fòsfor que l'Amazònia perd per l'impuls de les pluges que arrosseguen les capes superficials del terreny fins al mar. Aquest fòsfor, no obstant, tan sols representa el 0,08% dels 27,7 milions de tones de pols del Sàhara que arriben anualment a la conca amazònica.

La troballa és part d'una investigació per entendre el paper de la pols en l'ambient i els seus efectes sobre el clima local i global. «Sabem que la pols és un component essencial del sistema de la Terra. La pols afecta el clima i, alhora, el canvi climàtic afectarà la pols», explica l'autor principal de l'estudi, Hongbin Yu, del Centre Interdisciplinari de la Terra (ESSIC), institut mixt de la Universitat de Maryland i el Centre Goddard de la NASA, als Estats Units.

A causa de l'arrossegament de la pluja, els sòls amazònics són escassos en fòsfor i altres nutrients. Per tant, es pot dir que tot l'ecosistema de la conca depèn de la pols africana per reposar aquestes pèrdues.

Un origen concret

El fòsfor procedeix curiosament d'un lloc molt concret, la depressió Bodélé. Aquesta zona, coberta antigament pel llac Txad, conté enormes dipòsits de microorganismes morts que estan carregats amb fòsfor. Yu i els seus col·legues van analitzar les estimacions de transport de pols amb dades recollides pel satèl·lit Calipso de la NASA entre els anys 2007 i 2013.

L'equip va calcular el contingut de fòsfor en la pols del Sàhara mitjançant l'estudi de les mostres de la depressió Bodélé i de les estacions de terra a Barbados i Miami. A continuació va utilitzar aquesta estimació per calcular la quantitat de fòsfor que es diposita a l'Amazònia. Es calcula que la zona de Bodélé ha perdut quatre metres de pols al llarg dels últims mil anys.

Encara que set anys és un registre massa curt per extreure conclusions sobre les tendències a llarg termini, és un pas important cap a la comprensió de la manera com la pols i altres partícules transportades pel vent es comporten quan es mouen a través de l'oceà.

Notícies relacionades

Un robatori de droga, després d’assassinar Valentín Moreno

"Ens amoïna la gent de les masies"

El patró és molt variable depenent dels anys. Hi va haver un canvi del 86% entre la més alta quantitat de pols transportada (2007) i la més baixa (2011). Yu i els seus col·legues creuen que aquesta variació es deu a les condicions al Sahel, la llarga franja de terra semiàrida a la frontera sud del Sàhara. Els anys d'alta precipitació al Sahel equivalien indefectiblement a un transport baix en pols l'any següent.

Malgrat que el mecanisme d'aquesta correlació és desconegut, Yu i el seu equip tenen algunes idees. L'augment de les precipitacions podria significar més vegetació i per tant menys sòl exposat a l'erosió del vent al Sahel. Una segona explicació, més probable, és que la quantitat de pluja es relaciona amb els patrons de circulació de vents que escombren la pols tant del Sahel com del Sàhara en l'atmosfera superior, on es fa el llarg viatge a través de l'oceà. «Aquest és un món petit, i tots estem connectats», apunta Yu.