Les matemàtiques volen més mesures que la quarta hora

Els mestres lamenten la falta d'ajudes per accedir a cursos de formació

La matèria ha d'enfocar-se a resoldre problemes pràctics i incentivar la creativitat

3
Es llegeix en minuts
ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA

Augmentar les hores lectives de Matemàtiques en l'educació primària i secundària és essencial tenint en compte que es tracta d'una disciplina bàsica que s'aprèn i s'assimila amb la pràctica, de mica en mica, com si fos una llengua, però reforçar els horaris sense canviar el mètode pot ser inútil. «Necessitem unes matemàtiques més aplicables a les coses, menys mecàniques. Els alumnes han de veure que els són útils per resoldre els problemes de la vida», sintetitza Pura Fornals, professora d'institut i vicepresidenta del Museu de les Matemàtiques de Catalunya (Mmaca). Les proves de competències bàsiques de 4t d'ESO, que s'inicien avui per a 66.520 estudiants catalans, ja incideixen en aquest sentit, però a molts alumnes i a molts professors encara els agafa a contrapeu.

«Si fem el mateix no servirà de res tenir una hora més per setmana», insisteix a dir Josep Callís, professor de la Universitat de Girona i coordinador del Grup A+Aa+ d'innovació didàctica de l'Associació Rosa Sensat. «Arribar a dominar les matemàtiques és el mateix que pujar l'Everest. Necessites anar adaptant-t'hi de mica en mica. En primer lloc, l'alumne ha d'entrar en un món de vivències. Després ha de passar per un nivell de manipulació i aprofundir en el coneixement. Quan s'hagi aconseguit això, ja s'estarà en disposició d'usar el llenguatge simbòlic de les matemàtiques, de trepitjar el cim de l'Everest». Segons Callís, les matemàtiques s'han allunyat de la vida.

«No pretenc generalitzar, però és més útil calcular quant paper necessita una persona per forrar un regal, basant-se en la superfície dels costats, que memoritzar algunes fórmules de figures geomètriques que es poden oblidar amb facilitat», posa com a exemple Fornals. Afortunadament, diu la representant del Mmaca, «cada vegada són més els professors que treballen així». En certa manera, el repte educatiu no és resoldre una multiplicació amb molts decimals, cosa que sempre podrà fer una calculadora, sinó que els alumnes tinguin clar que per resoldre cert problema real és necessari fer una multiplicació. «Una cosa és el concepte i una altra saber-lo utilitzar», diu en el mateix sentit Iolanda Guevara, professora d'institut i vicepresidenta de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

VIES DIFERENTS / És essencial assimilar: «Si un coneixement el fas teu, et quedarà per a tota la vida», insisteix Guevara. La vicepresidenta de la SCM explica que pot ser fins i tot bo que els alumnes descobreixin maneres de resoldre problemes diferents de les del professor. Fins i tot maneres diferents de resoldre una simple multiplicació. Ara patim el que Callís anomena un «fre de la capacitat creativa i investigadora». «L'alumne ha de tenir la seva pròpia estratègia», reitera l'expert de l'Associació Rosa Sensat.

Notícies relacionades

«Les matemàtiques són com les cases -afegeix Guevara-. Són essencials els fonaments. La clau és a primària», insisteix. El diagnòstic és compartit per l'Administració, que des de fa anys ha adaptat els currículums, però segueix havent-hi alguns problemes. Per canviar la situació, el que és essencial és sens dubte la formació contínua del professorat, tot i que per a això és necessària una ajuda oficial i fins i tot la implicació dels pares. Les matemàtiques no són una disciplina estanca. «Els professors necessiten didàctica, posar-se al dia, de la mateixa manera que els metges necessiten conèixer les novetats terapèutiques», diu Guevara.

«El canvi metodològic no passa per les hores, sinó per la ment del professor», diu Callís. L'especialista lamenta, malgrat tot, que les retallades hagin afectat els cursos de formació contínua del professorat. «Els que es fan són per dinàmiques dels mateixos mestres». «Tret d'excepcions, és clar, el professorat no està anquilosat i espera l'hora de més per millorar les seves classes. També és conscient que cal fer formació», resumeix Mireia López Beltran, presidenta d'ABEAM (Associació de Barcelona per a l'Estudi i l'Aprenentatge de les Matemàtiques). El que passa, acaba dient, és que tot es fia a la «voluntarietat dels mestres». Els cursos no solen estar subvencionats i se celebren al marge de l'horari escolar.