Rita Gual: «Els veïns han de tornar als terrats: els pertanyen»

Sol a l'hivern i nits fresques a l'agost: un prodigi, el de les terrasses, que els barcelonins a penes aprofiten. Rita Gual (Torredembarra, 1957), professora a les escoles de disseny Idep i Bau, està convençuda que, amb una mica d'enginy, també se'n pot treure benefici econòmic. Així, la plataforma que impulsa (Barcelona Rooftops) organitza, entre altres activitats, una ruta pels terrats de Ciutat Vella, i avui mateix ofereix una vetllada d'observació astronòmica en un terrat de la plaça Reial.

-Abans de la guerra es podia anar des de la Rambla fins al Poble-sec sense trepitjar el carrer. El llibre de l'antropòleg Manuel Delgado Terrats de Barcelona. Entre el cel i la terra explica molt bé la història. ¡La vida es feia als terrats! Al segle XIX, els sabaters, les cosidores, treballaven a dalt.

-Buscaven la llum, és clar.

-I no només això. Els nens hi jugaven, les mestresses de casa hi estenien la roba… Era com un jardí, un espai íntim i a la vegada comunitari, lluny del soroll del carrer. Jo me'n recordo d'haver dormit al terrat…

-¿Dormir-hi?

-A l'estiu, a Torredembarra, es llogaven els pisos de la línia de platja, i els de la casa ens traslladàvem a viure a dalt durant 15 dies. Amb matalassos inflables.

-Abans s'hi celebraven fins i tot revetlles.

-¡I tant! Recordo haver anat a uns Sant Joan fantàstics al Poble-sec que organitzaven els veïns. Un portava la coca, un altre el pa amb tomàquet, el de més enllà la truita de patates… Era bonic.

-Tota aquella vida es va evaporar.

-Sí, han perdut el seu caràcter de sociabilitat. Però hem de recuperar els terrats; és un privilegi mediterrani, impossible en altres latituds. Els hotels ja ho han fet.

-¿Què proposa?

-Condicionar-los una mica entre tots els veïns. Una taula, unes gandules, una manguera per refrescar-se a l'estiu, un tendal, i que hi pugi cadascú quan vulgui. Alguns terrats són prou grans perquè un estigui llegint un llibre i, a l'altra punta, els nens estiguin jugant.

-Sona bé.

-És un espai que pertany als veïns. A la meva escala, una senyora feia 30 anys que vivia a l'edifici i no havia pujat mai al terrat. Es va quedar impressionada.

-¿Quan va néixer Barcelona Rooftops?

-Fa un parell d'anys, quan va empitjorar la situació econòmica. Vaig pensar que seria bo per a la col·lectivitat i, a la vegada, se'n podria treure un benefici econòmic.

-¿Com?

-Organitzant una vegada a la setmana -o amb la freqüència que es decideixi- activitats obertes a visitants, cobrant una petita entrada. Els beneficis redunden en la comunitat o es reparteixen.

-¿Quin tipus d'activitats? 

Un vermut, una xocolatada, un cafè contemplant la Sagrada Família o el Palau de la Música, un sopar simple en una nit d'estiu, un recital poètic; activitats per al barri, una festa infantil, una performance de teatre. ¡Tantes coses!

-I vostès s'encarreguen de coordinar.

-La nostra pàgina web aspira a consolidar una plataforma de terrats a Barcelona on passin coses. Tenim un grup d'arquitectes que assessoren en qüestions de seguretat i oferim suport logístic a canvi d'una petita comissió. Un veí se'n fa responsable.

Notícies relacionades

Sanitaris demostren la revenda de cites per homologar els títols

La fiscalia sol·licita intervenir Cellex per evitar que es despatrimonialitzi

-¿Convèncer-los a tots? ¡Ai!

-Crec que la idea anirà arrelant. La crisi ens obliga a quedar-nos més a casa, i cada vegada està creixent més la tendència del consum col·laboratiu.