La pobresa energètica agreuja els incendis en vivendes a l'hivern

Les notícies de focs en domicilis particulars esquitxen els diari durant l'hivern. I fora que la xifra de víctimes sigui elevada, aquests successos acostumen a ocupar poc espai en la premsa. Si s'agrupen i s'analitzen de manera global, sorgeix una realitat inquietant: el nombre de morts va créixer l'any passat a Espanya un 11,5% (116), i en l'últim mes i mig han perdut la vida 32 persones, 16 des de l'1 de gener. L'assumpte barrja legislació i consciència, mals hàbits i, també, pobresa energètica. La crisi, segons asseguren tècnics i experts -encara que és més una sensació que no pas una certesa estadística-, ha disparat el risc que un pis acabi en flames.

El 19 de gener a la matinada, tres focs van causar sis ferits a Sitges, la Canonja (Tarragonès) i Terrassa. Es van cremar dues cuines, un saló i un garatge particular; era una nit freda. Un dia abans, a Santander, un home de 90 anys moria asfixiat per inhalació de fum a causa d'un incendi originat al sofà del seu menjador. El matí anterior, un avi de 93 anys perdia la vida a San Sadurniño (la Corunya). En tots aquests casos acostuma repetir-se una mateixa litúrgia: trucada a les autoritats i desplaçament d'unitats de bombers, una ambulància per tractar els ferits i la policia local per controlar l'entorn. La rapidesa amb què s'actua és fonamental, i segons apunta Vicente Mans, president de Tecnifuego, associació que agrupa les empreses dedicades a la protecció contra incendis, «els focs són ara més violents que abans». I concreta: «Els bombers triguen el mateix que abans a arribar a on hi ha un incendi, però ara es troben amb focs molt més desenvolupats perquè a les vivendes s'hi acumula més material inflamable. El sentiment dels bombers és que s'hauria de fer alguna cosa urgent amb les vivendes».

CASOS DE LLIBRE / També han augmentat els casos en què l'origen de la flama és un sistema de calor poc fiable. Només cal sumar dos més dos. Una parella d'avis que passa part de la seva pensió al seu fill en atur, pare de dos nens, apaga la calefacció de gas que alimenta totes les estances per estalviar. Però com que fa un fred de mil dimonis, recorre a vetustos generadors de calor. Es fiquen a l'habitació, tanquen la porta i encenen l'estufa de tota la vida, aquella que guardaven en un armari per si de cas. A la resta de la vivenda hi regna un rigorós hivern. A partir d'aquí pot passar de tot. Una cortina, uns pantalons que volien eixugar. Qualsevol cosa es pot cremar mentre l'habitant dorm.

«La crisi obliga a optimitzar recursos -assenyala Mans-, d'aquí ve que molts domicilis passin de la caldera segura, més cara, a la combustió directa, molt més perillosa». Carles Noguera, subinspector dels Bombers de la Generalitat, postil·la les opinions del president de Tecnifuego. A la pregunta de si la crisi causa un augment del nombre d'incendis a les vivendes, reflexiona amb prudència. Però assenteix. I precisa que és més «una sensació que no pas una certesa, perquè no és res que es pugui constatar amb els números». Suposaria admetre la pobresa energètica al nostre país, i això és un tema entre social i polític; així que més val evitar terreny pantanós. Rebutja, això sí, esbossar un perfil «perquè això li pot passar a tothom, sigui de la condició social que sigui».

Tècnics i experts coincideixen en la necessitat d'intervenir sobre la prevenció, i en aquesta tasca inclouen una legislació que faciliti que les cases siguin més segures (vegeu les causes dels incendis al gràfic). En aquest sentit, el president de Tecnifuego considera que Espanya «hauria de ser més àgil a l'hora de promoure una llei», i avança que el ministeri de Foment té al damunt de la taula la proposta que sigui obligatori instal·lar un detector de fum a les cases. Sona exagerat, però països com el Regne Unit, Holanda, Suècia o Alemanya ja ho tenen en la seva normativa, i França s'hi posarà d'aquí un mes.

Notícies relacionades

Així està la situació de les línies de Rodalies Renfe a Catalunya: els trens de l’R4 tornen a passar pel tram de l’accident de Gelida

L’Institut d’Estudis Catalans retira al catedràtic Ramón Flecha el Premi Catalunya i cessa la junta de l’Associació de Sociologia, vinculada a CREA

AÏLLAR I SALVAR VIDES / Per arribar a aquest punt, caldria que Foment modifiqués el Codi Tècnic de l'Edificació, els manaments pels quals es regeix la construcció. De la mateixa manera que des del mes de juny del 2013 és obligatori el certificat d'eficiència energètica, Mans aposta per incloure en les condicions per realitzar transaccions de pisos que aquests tinguin instal·lat aquest dispositiu que avisa amb una sirena quan intueix el fum. El seu argument és demolidor: la certificació energètica val 100 euros com a mínim i et garanteix una casa ben aïllada, però un detector no costa més de 20 euros i et pot salvar la vida.

Noguera coincideix a dir que qualsevol element que ajudi a la detecció de fum (hi afegeix un extintor o una boca d'incendi al replà) és beneficiós. «Disposar-ne és fonamental i pot evitar moltes tragèdies». Però recorda que tota norma requereix un control: «Si s'aprova una llei i després no es fa complir, no serveix de res».