No només per a droga i porno

Darrere del bitcoin no només hi ha grups de delinqüents informàtics que segresten ordinadors i demanen el pagament en aquesta moneda virtual ni batudes de pàgines web que comercien amb pornografia infantil, drogues i programes perjudicials, i que recorren a aquesta moneda virtual per les dificultats per ser rastrejada. «Hi ha molta curiositat intel·lectual i un interès per un nou sistema de pagament que comença a fer els seus primers passos», recorda Aleix Ripol-Creuheras, portaveu de la Barcelona Bitcoin Community, un grup d'emprenedors i programadors que es reuneixen per explorar noves perspectives de negoci al voltant de la moneda.

El bitcoin ja és acceptat en molts comerços, alguns tan poc sospitosos com la xarxa de botigues nord-americanes Walmart, la botiga Xbox de Microsoft o el sistema de pagament Paypal, però està prohibit en països com la Xina.

A Espanya, Madrid va ser la primera ciutat on es va aconseguir que les botigues d'un carrer comercial admetessin pagaments en bitcoins. Va ser en un tram del carrer de Serrano, a l'anomenada Milla d'Or perquè concentra els comerços més cars de la capital, i hi van participar botigues de luxe com Prada o Carolina Herrera però també hotels, bars i serveis professionals, de metges a artistes o dissenyadors com Agatha Ruiz de la Prada, que continua admetent bitcoins per a compres a la seva web.

Publicitat gratuïta

A Barcelona, ja hi ha un lloc d'entrepans (The Dog is Hot), un altre de menjar preparat (Nostrum Aribau), una botiga de telefonia (Yoigo), una empresa de mudances i diversos professionals, com un consultor de tecnologia, un artista o un dissenyador. I la idea és anar-la estenent a petits comerços. «Si els dius que el del costat ho ha posat, no es volen quedar enrere. Per a ells són avantatges, perquè cobraran igual i el tema els dóna publicitat gratuïta perquè sortiran en molts mitjans», assenyala Borja Rossell, de BTCPoint, que aspira a aconseguir que un carrer de Ciutat Vella repeteixi l'experiència madrilenya per a la nova edició del Mobile World Congress, el pròxim mes de març.

Un altre mercat possible són les transaccions internacionals, per la falta de comissions bancàries. «La idea és que els estrangers puguin usar els seus bitcoins en un caixer d'on treguin euros perquè no hi ha comissions internacionals», comenta Rossell. Per ara, per promocionar el sistema, l'empresa que presta el servei no aplica la comissió que espera cobrar en un futur.

També les oenagés s'han apuntat al carro per l'absència de comissions, com Save the Children en la seva campanya contra l'Ebola, Greenpeace (no a la web espanyola) o l'Electronic Frontier Foundation (EFF). I algunes pàgines d'apostes esportives.

Notícies relacionades

L'okupa que fabrica diners

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Així mateix els bancs han mostrat el seu interès per la criptomoneda, que la legislació espanyola considera una «compra d'accions». Per al BBVA, la «tecnologia és innovadora i potencialment disruptiva en diferents serveis digitals, però com a moneda virtual és encara un experiment que s'enfronta a grans reptes i té un alt risc». Altres, com Bankinter, fins i tot han finançat empreses que operen amb aquestes tecnologies. Per a fonts de La Caixa Research, el bitcoin «ha perdut una mica el focus i comporta riscos a causa de la volatilitat de la cotització».

I sobre la utilitat del bitcoin per al blanqueig de diners, Ripol ironitza: «Ja funciona molt bé el sistema de paradisos fiscals i sobres. No en necessiten un de nou».