Els EUA i Mèxic, epicentres de la producció i de l'epidèmia

En una anàlisi del 2005 la revista Slate va veure que 70 pobles, ciutats i comtats dels EUA s'havien guanyat a la premsa el títol de «capital mundial del meth». La dada és més que una anècdota. Representa la culminació de dècades de transformació de la metamfetamina, que va passar de ser una droga de motards, camioners i estudiants a l'oest a l'epidèmia actual, que s'acarnissa en zones rurals i pobres.

Encara que una mica moderada per mesures que han posat fre a l'accés a l'efedrina, la pseudoefedrina i els anomenats químics «precursors», la crisi persisteix. En part ho fa pel treball dels càrtels mexicans; en part per l'activa resistència de la indústria farmacèutica a la regulació i en part per la relativa facilitat per fabricar en laboratoris casolans. En qualsevol cas, Mèxic i els Estats Units segueixen sent epicentre de producció i consum.

FÀRMACS ANTICATARRO / Les dades de l'últim informe de l'ONU ho constaten. Gairebé dos terços de les incautacions mundials el 2012 es van donar a l'Amèrica del Nord (29 tones als EUA i 44 a Mèxic) i va créixer el nombre de laboratoris localitzats: 12.857 als EUA i 259 a Mèxic (100 més que el 2011 i majoritàriament de producció industrial). Respecte a l'ús, les dades de l'Institut Nacional d'Abús de Drogues dels EUA parlen d'1,2 milions de persones que van consumir metamfetamina el 2012. La mitjana d'edat del 10% que ho va fer per primera vegada:  19,7 anys.

La metamfetamina (o, als EUA, crystal, crank, glass, ice o tina) va començar a aparèixer als EUA en els 60 i 70 i quan el Govern va restringir l'accés al seu compost bàsic, la fenilacetona, els productors van començar a usar l'efedrina i la pseudoefedrina, base de medicaments per al catarro. Animada per la victòria contra els quaaludes (fàrmacs que s'usaven com a droga recreativa) l'agència antidrogues (DEA) va intentar llavors regular aquestes substàncies, però va topar amb la indústria farmacèutica. Els quaaludes es venien amb recepta i generaven poc negoci; els medicaments contra el catarro movien 3.000 milions.

Als 90 la crisi va esclatar. A cada fre la indústria aconseguia colar-li un forat, que aprofitaven els productors de metamfetamina. Quan es va obligar a mantenir controls de l'efedrina es va passar a la pseudoefedrina. Quan aquesta també es va regular se'n va seguir permetent la venda si era en rajoles de diverses pastilles.

Llavors Califòrnia era el nucli de producció però aquesta va començar a estendre's i per al 2000 havien proliferat els laboratoris, molts casolans, on la metamfetamina es produeix en un tòxic i perillós procés que extreu la pseudoefedrina i la combina amb productes de fàcil accés com dissolvent, combustible, fósfor o liti de piles.

Notícies relacionades

Sanitaris demostren la revenda de cites per homologar els títols

La fiscalia sol·licita intervenir Cellex per evitar que es despatrimonialitzi

El 2005, davant l'evident epidèmia, es va aprovar una llei federal que va obligar a posar els medicaments rere el taulell (tot i que sense recepta) i va limitar la quantitat que pot comprar un individu. Els incidents en laboratoris van caure un 61%.

No obstant, persisteix una crisi que per als EUA té un cost xifrat, segons un estudi del 2009, entre 16.000 i 48.000 milions a l'any. Les seves capitals ara són Missouri, Kentucky, Tennessee i Indiana i encara que hi ha hagut èxits a Oregon i Mississipí, els únics estats que obliguen a comprar amb recepta els fàrmacs i que han vist caure radicalment addicció i crim, el repte persisteix: 23 estats més han fracassat en l'intent.