Xavier Puig: "El que volem és generar simpatia pel ratpenat"

-¿El primer viatge? El primer viatge va ser a Indonèsia, a l'illa de Sulawesi, Cèlebes en català. Hi vam anar perquè és un lloc on el consum de ratpenat és sostingut i legal.

-¿Consum?

-La gent menja ratpenat. És el tipus de plat que es menja els diumenges.

-¿El va tastar?

-El vam tastar per educació, perquè estàvem gravant mentre el feien. Però per al nostre paladar occidental és molt fort.

-¿Com el cuinen?

-Tenen diverses receptes, la majoria són guisats. El que jo vaig tastar era amb xili picant, una bomba. Mengen tant de ratpenat que han arrasat les colònies de l'illa.

-¿On més van anar?

-A Bali, on en lloc de menjar-se'ls els adoren; religiosament, vull dir. Hi ha un temple budista anomenat Goa Lawah en una cova on hi ha milers, però milers de ratpenats. I els veneren. Tenen figuretes d'or i tot.

-Perquè el tema del documental és aquest, ¿oi? La relació entre home i ratpenat.

-Aquesta és la idea, sí, i l'objectiu és ajudar a fer comprendre més bé aquest animal, ajudar a combatre prejudicis. Generar un mínim de simpatia al voltant d'aquest incomprès.

-Un incomprès. Això és gairebé un estatus poètic.

-Ho és, ho és. Hi ha molts estigmes, alguns d'origen religiós, els dimonis i les seves ales de ratpenat... I el tema de la sang. Però el ratpenat és més que això. En molts llocs serveix de control de plagues, i ara estem descobrint que algunes espècies són sensibles al canvi climàtic, o sigui, bioindicadores. Però jo em quedo amb la reflexió de la directora de l'hospital de ratpenats de Tolga.

-¿Un hospital de ratpenats?

-Li explicaré què em va dir parlant de la magnitud. Perquè si alguna cosa  sorprèn del món dels ratpenats és la magnitud: colònies de 10 milions, de 20 milions de ratpenats. Bé, doncs la directora em va dir: «Tu prova de treure una peça d'aquesta magnitud de l'ecosistema; per força, el mal ha de ser enorme».

-És clar. ¿Parlem de l'hospital?

-És a Tolga, Austràlia. Allà, com a la resta del món, els ratpenats no són gaire estimats. Però tenen l'altra cara de la moneda, les entitats conservacionistes, que van muntar un hospital.

-¿Què més l'ha impressionat?

-Parlant de magnitud, em va impressionar una cova a Texas on hi ha una colònia de 20 milions de ratpenats. Bé, doncs quan surten a buscar menjar pots estar hores veient sortir ratpenats. Parlo de quatre, cinc hores veient sortir ratpenats.

-¿Ja ha gravat tot el que necessita?

-Encara no. Al desembre anem a Zàm-bia, després al Vietnam…. I després a Ca-talunya.

-Ah. Perquè aquí…

-Aquí, a l'Empordà, hi ha una empresa que comercialitza guano. ¿Sap a qui el venen, sobretot? Als grow shops. Sembla que és un adob excel·lent. També farem alguna cosa sobre cultivadors que introdueixen el ratpenat per controlar plagues.

-És un projecte ambiciós, ¿oi? ¿No han tingut problemes de finançament?

-Doncs al principi érem només l'associació Galanthus, on jo treballo, d'estudi i divulgació del medi ambient, i el Museu de Ciències Naturals de Granollers, però a poc a poc s'hi han anat unint empreses que ens ajuden amb el projecte.

Notícies relacionades

Mor una treballadora del servei de neteja municipal de Barcelona en plena onada de calor

Catalunya afronta un segon dia amb onada de calor amb un avís de perill

-¿Qui més fa el documental?

-Som tres. A més de mi, Carles Flaquer, del museu, i Jaume Sañé, que és director de documentals.