«Llegirem la premsa en qualsevol objecte»
Entrevista amb Mario Santinoli, exdirector tècnic d'EL PERIÓDICO i impulsor de les noves tecnologies en la premsa escrita
Entrevista amb Mario Santinoli. /
Va ser una figura clau en el canvi que van experimentar els mitjans de comunicació en les últimes dècades del segle XX i la primera de l'actual. Va formar part de l'equip que va convertir aquest diari en un referent. Avui assessora grups de comunicació d'Europa i Amèrica.
-Abans de l'IPad, vostè, en aquest diari, va desenvolupar el NewsPad.
-Era un projecte molt ambiciós, llavors semblava una bogeria i avui no ens sorprendria perquè és pura realitat, la que vivim. El NewsPad utilitzava els avanços dels microprocessadors dels mòbils. Tenia una pantalla tàctil de color, telèfon mòbil i càmera de vídeo. Pesava 3,2 quilos. El gran problema era com carregar les bateries. Actualitzava la informació mitjançant ràdio digital. S'assemblava a un dels primers descodificadors de televisió.
-¿Què va allunyar el NewsPad de l'IPad?
-Parlem de l'any 93. És com tornar al futur. No hi havia referències per fer viable el projecte, s'havia de crear un nou llenguatge, sumar-hi so, imatges. Hi havia poques programacions, pocs softwards per acoblar-ho. Els lectors, a més, no estaven preparats per pagar la informació ni les empreses periodístiques la van encertar a l'adaptar-se a aquest suport.
-Vostè va ser un visionari. Jobs abans de Jobs.
-Un visionari no. Potser un precursor. No estava sol, sinó ben acompanyat. Hi havia gent que m'escoltava. Des de l'àrea tècnica havíem d'encertar com passar el testimoni a la redacció per crear un nou llenguatge informatiu.
-¿Com van arribar al desenvolupament del NewsPad?
-Coneixia les experiències de les universitats nord-americanes, en particular la de Stanford, i les dels petits editors d'aquell país que van llançar els primers BBS.
-¿BBS?
-Les sigles de Bulletin Board System. Aquells editors l'usaven com taulers d'anuncis en format de pantalla.
-En 20 anys la societat de la informació ha fet un gran salt. ¿Fins on es pot arribar en el desenvolupament tecnològic?
-Les tauletes es desdoblaran en diverses pantalles. Les que coneixem ara es transformaran. Llegirem informació en qualsevol objecte. En un rellotge de polsera, a la màniga del jersei i fins i tot en una ampolla de cervesa. Li firmo en un paper que això arribarà en menys de tres anys.
-«Només cal prémer un botó», és una de les seves frases llegendàries. El botó resum de l'avenç tecnològic. Sortir i tornar a entrar...
-Intentàvem fer la feina fàcil als periodistes. Teníem l'avantatge de viure el salt tecnològic pas a pas. Com qui puja una escala, conscients que als grans avanços els segueixen unes llargues adaptacions.
-¿Com es pot adaptar un periodista als nous temps? ¿Com ens hem de reprogramar?
-Jo no crec en el periodista orquestra, que és al que es va ara. Cada introducció de noves tecnologies crea una nova organització. Combinar paciència i rapidesa. No és fàcil.
-La seva recepta.
Notícies relacionades-S'ha d'accelerar la transició del paper al digital. Crear productes per a tots els suports. Donar valor als continguts i aconseguir que el consumidor pagui per ells. En cinc anys es farà un salt enorme en infraestructures i amplada de banda. Comptarem amb aparells millors i més lleugers.
-Com la màniga d'un jersei.
