«Em sentia Armstrong trepitjant la Lluna»

Mario Santinoli ens va advertir: «En el futur els diaris es consumiran a través d'internet», «i seran molt diferents en estructura als de paper», «hem de començar a estudiar immediatament els mecanismes d'expressió i comprensió ràpida de la lectura electrònica», «el repte serà la immediatesa. Vulguem o no, entrarem en competició directa amb la ràdio i la televisió en la carrera per difondre al més ràpid possible les notícies» i «el que està clar és que l'important és la qualitat dels continguts, de manera que el periodisme de veritat no correrà cap risc», eren els eixos de les converses en aquells excitats dies.

Vaig pensar que trepitjava el futur, com si fos un Neil Armstrong a la Lluna. Jo sóc dels que van començar a exercir la professió el 1970, als tallers d'un diari, exercint de redactor de platina, corregint textos en línies de plom, i ja m'havia meravellat el primer canvi tecnològic amb la supressió de les màquines d'escriure i l'aprofitament de les pulsacions que feien els redactors en el teclat de l'ordinador perquè fossin elles les que componguessin el text que s'utilitzava a les rotatives.

La situació era molt complexa perquè les webs dels diaris van néixer com a complements, com un luxe dels diaris que es guanyaven la vida a partir de les rotatives. Tots dèiem que els diaris electrònics serien el futur però ja estàvem com ara, és a dir, sense saber ben bé com es podria substituir el negoci anterior, que funcionava, pel que estava arribant.

Predominava la por. Por del que es desconeix i de la nostra pròpia impotència, de la nostra falta de preparació tecnològica i la nostra falta de reflexió sobre el que comportava l'etapa que s'obria. I existia una sensació de suficiència que després ha contribuït molt a l'enfonsament del món de la premsa tal com el coneixíem: la majoria dels periodistes consideraven que el periodisme d'internet era un gènere menor en relació amb el dels diaris de paper. També hi va pesar una mala predisposició a l'esforç.

De cara al futur, els lectors estaran educats de forma que el més  natural per a ells serà l'electrònica. Existirà sempre certa convivència de les dues tendències, i per això mateix no són aconsellables les postures radicals, encara que en el futur la filosofia on line sabrà donar resposta pràctica a tots els problemes de la demanda.

Notícies relacionades

Vint anys a internet

«Llegirem la premsa en qualsevol objecte»

Ara ja és més rica i interessant la potencialitat de la premsa on line. Aprecio els vídeos i els considero imbatibles quan els comparo amb les fotografies, encara que senti debilitat per elles. Aprecio escoltar sons directes quan corresponen a declaracions o sorolls transcendents. El conjunt dels editors de la premsa escrita van fer mals diagnòstics sobre el que venia i no van saber actuar com un grup de pressió compacte i ben coordinat en defensa dels seus interessos. Als joves informadors de l'on line i als periodistes veterans del paper els recordaria el mateix: la grandesa del periodisme és la seva credibilitat, la seva independència, la seva bona elaboració tècnica, la deguda comprovació de fonts i el respecte a la deontologia que tenen proclamada les grans institucions democràtiques mundials i una infinitat d'associacions professionals.

Extracte del llibre 'NewPaper', Albert Montagut (Editorial Deusto, 2012)