Un mar d'embarcacions

L'oposició dels veïns de Cadaqués al PRUG no és monolítica. Molts d'ells coincideixen que s'ha d'establir alguna mesura de control per preservar el medi natural, mentre que altres censuren obertament l'actual barra lliure. «El fons marí està molt remogut i els vaixells també deixen moltes escombraries. S'ha de fer alguna cosa, perquè fa patir veure'l així. No hi pot haver cada dia mil vaixells al mar tirant l'àncora», reconeix Josep Lluís Mercado, propietari d'una empresa de treballs subaquàtics de la localitat.

Aquesta visió proteccionista és compartida per Enric Cortiñas, president de l'Associació de Naturalistes de Girona, que denuncia que el Cap de Creus pateix una «sobrefreqüentació» i que és necessari limitar-hi els accessos. Està a favor de l'aprovació del PRUG, però destaca que impulsar un pla d'usos i aprovar a la vegada una llei específica per permetre la construcció d'El Bulli Foundation al parc és incompatible. «S'ha d'aclarir que els espais naturals no són un parc d'atraccions per portar-hi gent», denuncia.

Per a qui no conegui el que passa al Cap de Creus durant l'estiu, Cortiñas recomana la lectura d'una entrada al blog ecologistes.net titulada Cala Taballera; quién te vio y quién te viera, escrita el mes d'agost passat per Sergi Nus, llicenciat en Ciències Ambientals. Després d'una excursió de dues hores per accedir a la petita cala del Port de la Selva, Nus es va topar amb unes 50 embarcacions fondejades a la zona. «Nedar entre barques, aroma de dièsel i restes olioses és el més allunyat del que un podria esperar d'una escapada a un parc natural», lamenta.

Cinc ports esportius

Notícies relacionades

El 91,5% dels alumnes d'I3 i el 89,6% dels de 1r d'ESO han estat admesos al centre públic demanat en primera opció

Un paracaigudista resulta ferit molt greu a Empuriabrava

El Cap de Creus es troba en el radi d'acció de cinc ports esportius amb capacitat per a més de 8.000 embarcacions, a les quals s'ha de sumar el miler que cada estiu atraquen a la zona de Cadaqués. A més, el sector nàutic ha constatat que aquesta temporada la venda d'embarcacions ha augmentat un 8% a Girona. Una pressió que apunta al medi marí. «Les praderies de posidònia tenen un paper ecosistèmic capital, perquè moltes espècies s'hi alimenten i reprodueixen, absorbeixen diòxid de carboni i exerceixen de depuradores naturals. Són hàbitats amenaçats que s'ha de preservar», diu Javier Romero, professor d'Ecologia de la Universitat de Barcelona.

No obstant, aquest especialista no creu que la posidònia hagi patit un greu deteriorament al Cap de Creus els últims 10 o 15 anys, tret de determinats punts en què ha localitzat algun dany «significatiu». Romero considera que aquest parc és un espai molt ampli que permet una «zonificació» de les activitats, i per aquest motiu és partidari que només es portin a terme «actuacions parcials» en els punts que són més sensibles, acompanyades d'un seguiment per comprovar-ne l'evolució i identificar si hi ha més àrees a les quals s'hagin d'ampliar.