Tempesta al Cap de Creus per les restriccions a vaixells i bussejadors

Avís per a navegants: temporal al Cap de Creus. L'aprovació inicial i el sotmetiment a exposició pública del pla rector d'ús i gestió (PRUG) de l'àmbit marí d'aquest parc natural de l'Alt Empordà ha embravit els ànims a Roses, Cadaqués, el Port de la Selva i Llançà. Els representants municipals i els sectors afectats per la nova normativa (turisme, nàutica recreativa, submarinisme i pesca artesanal i recreativa) exigeixen que sigui retirat immediatament i que es porti a terme una negociació consensuada del polèmic pla.

La normativa impulsada per la Conselleria d'Agricultura pretén assegurar la conservació i restauració de l'espai protegit reduint, o eliminant si és necessari, els impactes generats per l'activitat humana i establint una explotació sostenible dels recursos. A l'hora de motivar aquestes limitacions, els impulsors del PRUG destaquen de manera especial l'auge que han tingut els últims anys la pesca i la nàutica recreatives i la pressió que exerceixen aquestes activitats sobre el medi natural.

Entre les noves limitacions que es volen introduir destaca la prohibició de fondejar amb àncora a les cales de l'espai marítim protegit, ja que les embarcacions només podran amarrar-se a les 265 boies que es preveu instal·lar al parc. A més, l'ús de les boies podrà estar sotmès al cobrament d'una taxa que pot oscil·lar entre 20 i 40 euros per dia, en funció de l'eslora. Les boies hauran de ser reservades prèviament a través d'una pàgina web que es crearà expressament i que només permetrà una embarcació per element d'amarratge.

SOBREOCUPACIÓ / Amb aquesta restricció es pretén evitar la sobreocupació de les cales que es produeix a l'estiu i que, segons la memòria justificativa del pla, pot arribar a les 800 barques fondejades a la zona els caps de setmana més concorreguts. Una multitud de navegants que llancen les àncores al mar i que en molts casos perjudiquen les fràgils praderies de posidònia, de vital importància ecològica.

La mesura també afectarà els creuers turístics de passatgers (que disposaran de tres boies) i els clubs de busseig, que en l'actualitat ja compten amb 40 d'aquests elements, però que, a més, hauran d'informar prèviament del punt en què portaran a terme la immersió i fer una reserva per un temps màxim de tres hores, cosa que també pot donar lloc al pagament d'una taxa.

Aquest sector pot així mateix veure restringida la seva activitat, ja que el gestor del parc tindrà la potestat de limitar el nombre màxim d'immersions o amarratges diaris en les zones en què consideri que la sobrefreqüentació de submarinistes posa en perill els hàbitats o les espècies marines. En la pesca recreativa s'inclou una limitació màxima de captures per dia i, pel que fa a l'artesanal, es regulen les arts utilitzades, entre altres qüestions.

Notícies relacionades

El 91,5% dels alumnes d'I3 i el 89,6% dels de 1r d'ESO han estat admesos al centre públic demanat en primera opció

Un paracaigudista resulta ferit molt greu a Empuriabrava

El PRUG ha estat qualificat de «tret en la línia de flotació» dels ajuntaments i sectors afectats per l'alcalde de Cadaqués, Joan Figueras, que la setmana passada es va reunir amb un centenar de veïns amb la finalitat d'acordar una estratègia comuna per «frenar» el pla i per presentar-hi al·legacions abans del 25 de novembre que ve. «L'aprovació d'aquest pla suposaria una ruptura definitiva entre el parc natural i els ajuntaments. Si deixem que tiri endavant es carregaran el poble, ja que el negoci del mar suposa més del 80% de la nostra economia», va afirmar.

Al contrari de la resta de municipis afectats, Cadaqués no té port esportiu, tot i que l'ajuntament gestiona un camp de boies a la badia del poble, que no està inclosa al parc natural. Com que aquest espai és limitat, molts estiuejants amarren els seus vaixells en cales pròximes. Una pràctica a la qual hauran de renunciar si s'aprova el PRUG. Cada estiu hi ha unes mil embarcacions amarrades al terme municipal. «De les 265 boies que volen posar, unes 90 seran a Cadaqués, ¿On posem la resta?», es va lamentar l'alcalde.