Gent corrent
Vicenç Curto: "Un fracàs és un èxit. Si surt malament, faràs una altra cosa"
Va decidir apostar als 50 anys. És un dels 43 pintors que exposen la seva obra al barri Gòtic.
«Un fracàs és un èxit. Si surt malament, faràs una altra cosa»_MEDIA_1 /
-¿Se senten en perill d'extinció els pintors?
-Sí. Fins fa sis o set anys la classe mitjana tenia un poder adquisitiu que ara ha perdut. Jo havia arribat a vendre molt. Feia moltes fires i tenia molt tracte amb la gent. Ara només estic a la plaça del Pi, però encara segueixo venent.
-Veig molta gent jove exposant.
-Aquest és un dels millors mercats d'art a l'aire lliure d'Europa: segueix viu i hi ha pintura de creadors. Hi ha molta gent jove amb ganes d'exposar, però ara no està tan de moda posar quadros a les parets.
-I arriba a la plaça de Sant Josep Oriol...
-Sóc d'un poble de Lleida. No volia treballar de pagès i vaig venir a Barcelona amb 14 anys. Vaig començar a treballar en l'hostaleria. Després em vaig dedicar a la publicitat i a les arts gràfiques. El 1985 vaig començar a formar-me en classes particulars durant cinc anys mentre treballava, i quan vaig fer 50 anys vaig deixar aquests treballs anteriors per dedicar-me a la pintura.
-¿Per què va deixar la publicitat?
-Vaig veure que en el món de la publicitat i del disseny amb 50 anys ja ets gran. La pintura m'anava bé, i vaig preferir viatjar i dedicar-me a la pintura seriosament per saber si podia guanyar-me la vida amb això.
-¿Com va saber que ho podia fer?
-Primer no has de pensar que sortirà malament, perquè si això passa ja faràs una altra cosa. Els americans sempre diuen que els fracassos són èxits, però aquí no s'entén així. Per a mi un fracàs és un èxit de coneixement. Quan vaig sortir al carrer, vaig començar fent una pintura figurativa, i al cap d'uns mesos em vaig adonar que amb aquella pintura no aniria enlloc. Tothom estava fent el mateix i vaig canviar. També és molt important que et recolzi la família: la meva dona i els meus fills m'han recolzat molt. La meva dona m'ha entès sempre.
-I va arribar a l'associació de pintors de les places de Sant Josep Oriol i del Pi...
-Primer, durant 12 anys vaig estar en l'associació de pintors del Maremàgnum. Fa sis anys es va obrir una convocatòria per entrar a formar part de l'associació i m'hi vaig presentar.
-¿Com valora la seva experiència d'exposar en l'espai públic?
-Molt positivament. Tens un tracte directe i una comunicació amb la persona que està interessada en el teu art. Saps quan hi ha gent que està interessada en la teva pintura. I no és que vulguis convèncer-la, però li dónes una explicació de per què fas el tipus de pintura que fas i per què treballes cert tipus de llum.
-Il·lustri'm.
-Jo sóc de la Noguera, una comarca que no té mar i on tot és molt sec. M'agrada molt el mar, per això sempre jugo amb blaus i plasmo el mar.
-¿Mai pinta la Noguera?
-No. Amb la terra és molt problemàtic crear una estructura geomètrica.
-¿Quan va ser la primera vegada que va veure el mar?
-Amb 14 anys, quan vaig venir a Bar-celona.
Notícies relacionades-Segueixi, sisplau.
-Pel que més se'm coneix és per la meva pintura plana. Tota la meva vida m'he fixat en la llum. Em vaig dedicar a la fotografia com a aficionat perquè buscava enquadraments, i si s'hi fixa, la meva pintura és molt d'enquadraments. El pintor ha de crear una línia de pintura. Si no, és un retratista, i per a això ja hi ha la fotografia. Faig un Cadaqués, per exemple, i agafo l'església i faig una composició geomètrica de volums. La gent em diu: «És Cadaqués, però és diferent». Sí, perquè aquest Cadaqués l'he creat jo. Faig de la realitat una altra realitat.
