Els peixos que et poden mossegar al Mediterrani

El tauró és sempre sospitós d'un mossegada a les costes catalanes. Però el cert és que gairebé mai hi ha proves que permetin atribuir l'atac a aquest animal. Les costes catalanes són extremadament tranquil·les per als banyistes i la mossegada rebuda per un banyista a principis de setembre a Salou és una rara excepció. Tot i que les sospites s'han dirigit a una tintorera, un tipus de tauró relativament habitual a les costes (gairebé mai a la platja), el cert és que és aventurat culpabilitzar aquest animal de l'atac i sol aparèixer la polèmica sobre l'assumpte entre els aficionats a la pesca. Quatre són fonamentalment els grans peixos capaços de clavar una mossegada a un banyista en determinades situacions especials: els meros, les círvies, els taurons i les barracudes.

Qualsevol d'aquests atacs es produirà per la defensa d'un territori o per confusió amb una presa. En el cas del banyista de Salou, es trobava a uns 100 metres de la platja sobre un matalàs. Al xipollejar es podria donar la circumstància d'una mossegada, però els taurons rarament s'acosten a la platja, i menys de dia.

CÍRVIA

Les círvies o cervioles poden arribar a fer una mossegada, especialment en situacions d'aigües agitades a la mateixa platja. Són habituals especialment al final de l'estiu, quan aprofiten per caçar en zones de superfície. Els atacs a banyistes a la costa catalana podrien ser deguts al fet que aquest animal, que pot arribar a dimensions considerables, és un depredador molt actiu.

BARRACUDA

També les barracudes són habituals a les zones somes a certa distància de la riba i poden arribar a mossegar, especialment si es porta un rellotge o un objecte brillant, que atrau la seva mirada amb facilitat. Són molt difícils de veure des d'una embarcació ja que es mouen de manera ràpida i la seva forma estreta i allargada els mimetitza amb el fons. La seva mandíbula és molt gran respecte a la seva mida. Així, un espet de poc més d'un metre pot clavar una mossegada realment important i semblar que correspon en realitat a un tauró de mida mitjana (encara que les dents de la barracuda són fines i afilades).

MERO

Els meros, especialment els més grans, solen atacar de baix a dalt però no mosseguen, s'empassen gairebé sencera la seva presa, de manera que seria descartable l'atac d'un mero en el cas del noi de Salou (vegeu el vídeo impressionant d'un mero gegant menjant-se un tauró que ha estat viral els últims dies a internet). La mossegada d'un mero podria deixar el rastre d'una esgarrapada més o menys profunda en el cas que els dits entressin a la seva boca. 

TAURÓ

Els taurons són rars. Difícilment trobaràs pescadors submarins que hagin vist un tauró a les costes catalanes, però sí pescadors des d'embarcacions que els han capturat. Els que s'han detectat a la costa de Tarragona en els últims temps eren animals en pèssim estat de salut, però en qualsevol cas un tauró, sigui una tintorera o d'un altre tipus, de 2,5 metres de longitud, és un animal respectable i perillós si és molestat. A la foto d'inici de la pàgina el tauró guineu capturat al maig, a dalt una tintorera. 

ALTRES AMENACES A LA COSTA

Notícies relacionades

Un noi rep 20 punts de sutura per l'atac d'una tintorera a Salou

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Un altre tipus d'animals poden fer mal als banyistes, sovint després d'una mera actitud defensiva. La mossegada d'un peix aranya, si és trepitjat, requerirà el subministrament ràpid d'amoníac per calmar els efectes del verí. També pot picar una escórpora, amb efectes similars als del peix aranya.

La morena, habitual en zones rocoses de la costa, pot clavar una dolorosa mossegada. També pot fer mal la rajada, amb el seu agulló, si és molestada mentre neda o si es trepitja. Els torpedínids, un altre tipus de rajada, pot fer posar els pèls de punta després d'una descàrrega elèctrica (són més habituals al Cantàbric). Al final, els eriçons i les meduses són els que més espatllen el bany.