La legionel·la s'acarnissa més amb els homes que amb les dones

La legionel·la és una malaltia bacteriana d'origen ambiental, semblant a una pneumònia, que afecta de dues a tres vegades més homes que dones i és rara en nens; si la patologia es tracta a temps, l'índex de mortalitat no supera el 6%.

Dues persones que patien patologies prèvies han mort i una vintena està afectada --17 d'elles hospitalitzades-- per un brot de legionel·la detectat a Sabadell.

La legionel·la presenta dues formes clíniques: infecció pulmonar o malaltia del legionari, que es caracteritza per pneumònia amb febre alta; i la forma no pneumònica, coneguda com a febre de Pontiac, més lleu.

DETECTADA EL 1976

Va ser detectada per primera vegada el 1976 als Estats Units, després d'un brot epidèmic observat a Filadèlfia durant una convenció de la Legió Americana, en què més de 200 legionaris van contraure una estranya pneumònia que va provocar la mort de 34 d'ells.

El 1977, el Centre de Control de Malalties Infeccioses d'Atlanta va aconseguir aïllar el bacteri causant de la malaltia, que va batejar amb el nom de 'Legionella pneumophila'.

A L'AIGUA

El bacteri de la legionel·la té el seu hàbitat natural a l'aigua, ja siguin llacs, rierols o rius, i, en particular, en els residus aquosos d'aparells d'aire condicionat, dutxes i sanitaris.

No s'encomana de persona a persona, ni es contrau al beure aigua ni a través dels aliments; per resultar infectat s'ha d'inhalar aigua polvoritzada en forma d'aerosol, com gotes minúscules.

Els focus principals de contagi són les xarxes de distribució d'aigua dels edificis, a través d'aixetes i dutxes; els respiradors i humidificadors que als hospitals es reutilitzen amb els pacients, i les torres de refrigeració i sistemes d'aire condicionat.

PERÍODE D'INCUBACIÓ

Té un període d'incubació d'entre dos i 10 dies i les seves manifestacions clíniques s'assemblen a les de les pneumònies atípiques, amb una simptomatologia respiratòria variable (que al principi fins i tot es pot confondre amb la grip), així com alteracions de diversos òrgans, fetge, ronyó, tracte intestinal i cervell, que poden ser més o menys severes en funció de l'estat previ de l'afectat.

Si la patologia es tracta a temps, la mortalitat no supera el 6%; però si el tractament s'inicia 48 hores després del començament del quadro clínic, pot augmentar al 25%.

En l'evolució de la malaltia hi influeix l'estat de salut previ, i augmenta la incidència en diabètics, pacients amb MPOC, així com en fumadors o alcohòlics.

Presenta una incidència més alta a finals d'estiu i a la tardor, i per tractar-la s'utilitza l'antibiòtic eritromicina.

Per minimitzar els seus efectes, caracteritzats per la seva gran resistència, s'advoca per mantenir la neteja i la hipercloració de l'aigua i, en les àrees de pacients d'alt risc, s'aconsella col·locar filtres estèrils en aixetes i dutxes.

Notícies relacionades

Salut garanteix que ha netejat els possibles focus de legionel·losi de Sabadell

Els incendis baixen a 18, però vuit continuen amb flames molt virulentes

A Espanya, la legionel·la és malaltia de declaració obligatòria nacional des del 1996.

PRIMER BROT A ESPANYA

El primer brot important a Espanya va sorgir en un hotel de Benidorm l'estiu del 1980, i el brot que més nombre de casos va generar va ser a Múrcia el juliol del 2001; va afectar més de 600 persones i va causar quatre morts.