Els últims neandertals

La datació més precisa que s'ha fet fins aquest moment dels principals jaciments neandertals d'Europa, des del mar Negre fins a Andalusia, ha conclòs que l'espècie es va extingir uns 10.000 anys abans del que es pensava, un lapse de temps notable fins i tot per a un període com el Paleolític mitjà, i que l'extinció no va seguir cap pauta geogràfica clara. Els autors de l'estudi, que han utilitzat per fer el seu treball tant ossos com també pedres tallades, conclouen que l'empremta neandertal s'esfuma de manera progressiva i es consuma del tot fa uns 40.000 anys, la qual cosa significa que el període de possible contacte amb l'Homo sapiens, els homes anatòmicament moderns que acabaven d'arribar des de l'Àfrica a través del Pròxim Orient i el Caucas, es limita a un màxim de cinc mil·lennis. I no a totes les regions.

L'estudi l'ha coordinat Tom Higham, del Laboratori d'Arqueologia de la Universitat d'Oxford, i hi han participat investigadors de moltes institucions, incloses les universitats del País Basc, Autònoma de Madrid, La Laguna, Oviedo i Girona, com també el Museu Arqueològic de Lucena (Còrdova). Els detalls de l'estudi els va publicar ahir a la nit la revista Nature.

Precisar quan va tenir lloc l'extinció dels neandertals és clau per conèixer les causes del procés, que encara són molt discutides, i la influència que hi van tenir els homes moderns. «No sabem com va ser exactament, però és clar que l'arribada de l'Homo sapiens coincideix amb la desaparició dels neandertals», sintetitza un dels autors del treball, Julià Maroto, professor de la Universitat de Girona.

No obstant, problemes tècnics han obstaculitzat fins ara la datació fiable de tot el període, «ja que en mostres de més de 50.000 anys es preserva massa poc carboni 14 perquè el tradicional sistema per radiocarboni ofereixi resultats precisos», subratllen els investigadors a Nature. L'equip dirigit per Higham ha utilitzat un sistema depurat de processar les mostres i datar-les fent servir un accelerador per a espectrometria de masses (AMS). «Hem utilitzat tècniques d'ultrafiltració que purifiquen el col·lagen extret de l'os per evitar possibles contaminacions», afegeix el catedràtic d'Oxford.

TIPUS DE TALLA / Com que no abunden els ossos neandertals, una bona part dels materials analitzats han estat eines de pedra (sílex i quarsita) que s'associen als neandertals per la manera com han estat tallades. Són les anomenades cultures Mosterià i Châtelperronià i, en menor mesura, Uluzzià. Com a resultat de totes les anàlisis, l'estudi sosté que els últims neandertals van viure a Europa i es van extingir fa 40.000 anys, amb un marge d'error que oscil·la entre 41.000 i 39.000.

L'estudi confirma també que els últims neandertals no van habitar al sud de la península Ibèrica, suposat refugi en el qual s'haurien resguardat davant la irrupció dels homes moderns, vinguts des de l'oest. Els mateixos investigadors ja van presentar recentment una datació pel mateix mètode dels jaciments de Zafarraya (Granada) i Gortham (Gibraltar), considerats durant dècades els últims fogars neandertals, que mostrava una antiguitat d'entre 43.000 i 46.000 anys (i no 33.000 anys, com es creia).

Notícies relacionades

Un nou mètode científic descobreix l’arbre més alt de Catalunya: un plàtan de 54,55 metres

La generació baby boom va a concerts i a fer botelló amb els seus fills adolescents: “Ens entenem bé i ens agrada la mateixa música, tot encaixa”

Ara, a l'analitzar de manera estandarditzada 40 jaciments de tot Europa, el resultat ha mostrat que al Cantàbric, Catalunya, el sud de França o fins i tot a Rússia hi ha jaciments més recents, de fa entre 40.000 i 43.000 anys. Encara que hi ha un cert marge d'error, les restes neandertals més antigues sembla que es troben a prop del mar Negre.

¿INTERCANVI GENÈTIC? / Datant també jaciments amb presència d'Homo sapiens o eines associades, els investigadors calculen que hi va haver un solapament entre les dues espècies que es va allargar de 2.600 a 5.400 anys -que és un màxim de 250 generacions- i que hauria pogut permetre intercanvis culturals i genètics. Aquest procés no es va produir a la península Ibèrica, si més no en la seva part meridional, perquè quan hi van arribar els homes moderns ja n'havien desaparegut els neandertals.