la reacció dels consumidors
A la recerca de reserves per si de cas
La notícia d'una pseudollei seca del porro va posar en alerta dimecres no pocs clients barcelonins de clubs cannàbics. Van córrer a proveir-se abans d'un eventual tancament d'aquesta aixeta de marihuana que tan generosament ha rajat els últims temps. «Seria terrible haver de tornar a allò d'abans, buscar un dealer, comprar-ne de cutre a la platja o les places i arribar a sentir-te gairebé com un delinqüent», reflexionava Santiago, de 43 anys i fumador des dels 17. Els clubs li van obrir la porta del cel «en tots els sentits». Des de normalitzar el seu hàbit -es fuma un porro cada nit havent sopat per «relaxar-se» i dormir com un soc- sense haver de tractar amb traficants, fins a comprar amb «garanties sanitàries». «T'expliquen exactament què t'emportes i no hi ha sorpreses, en tenen diferenciada cada varietat i els seus efectes», resumeix a aquest diari. A canvi, preus una mica més elevats que al carrer, ja que la maria oscil·la entre 6 i 7 euros el gram, i el d'haixix, entre 6 i 24 aproximadament, segons la qualitat.
Com altres, ell es va emportar ahir més quantitat de droga del que és habitual, «pel que pugui passar». Defensa que cada vegada s'anota el que cadascú s'emporta i es firma, i que al centre que més freqüenta, al Born, hi ha serietat respecte a la selecció de clientela fixa.
Notícies relacionadesEl Jordi és client d'un altre espai, al Poblenou, on cap signe adverteix que es tracta d'un club cannàbic. Ni idea sobre d'on arriba la marihuana, que sol ser d'interior i de qualitat. Els que el regenten fan saber que és necessari «recollir» -mai s'utilitza el verb comprar- alguna dosi periòdicament, per constatar que es tracta d'un club d'associats i no d'un supermercat de porros. A dins, ulls vermells, porros a punt per emportar -se i pocs veïns a la zona. Per això de moment no hi ha queixes. Per si de cas, exigeixen discreció.
També ell va doblar ahir la seva despesa habitual, per cobrir el consum de més dies davant un possible tancament. «Ara es poden triar tipus i preus, però si hem de tornar a comprar-ho al carrer t'acaben donant el que volen», es lamenta, defensant el seu dret a fumar entre amics a casa seva, amb la naturalitat amb què es prenen unes cerveses. I també el dels que tenen fills i no volen consumir a casa seva, sinó als locals. P. Castán
