Mario Puntonet: «El meu pare ja firmava .NET a les cròniques de l''Ampurdán'»

Francisco Puntonet Garrido (Maçanet de Cabrenys, 1895) era sereno. A les festes de Figueres, on va viure, dirigia la desfilada de gegants. Des de la perspectiva actual, en aquells temps de serenos, el seu cognom era un vocable fora d'època, precursor d'una modernitat avui en boca de tothom, i per aquest motiu els descendents de la saga a la qual dóna nom, com el seu nét Mario Puntonet (Figueres, 1962), no s'escapen de comentaris, sorpresa i malentesos a clarificar.

-Tothom que el sent per primera vegada se'n deu sorprendre, ¿no em dirà que no, oi?

-No. A totes les persones els crida l'atenció. Fan cara d'al·lucinar, de dubte, de sorpresa, i generalment el repeteixen, no acaben d'estar-ne segurs d'haver-lo entès bé.

-I si l'han d'escriure, ¿l'encerten?

-Sempre he de dir: «Sí, sí, és el meu cognom». El que passa és que s'escriu amb totes les lletres: pe de Pontevedra, u d'Urango, ena de Navarra, te de Toledo, o d'Ourense, ena de Navarra, e d'Enrique -és un dels meus padrins- i te de Toledo. M'he acostumat a repetir-lo així exactament cada vegada.

-Quan dóna la seva adreça de correu electrònic deu ser més embolicat encara.

-Molt, perquè el puntonet va davant de la @

-mario.puntonet@-, al darrere ja no poso un domini .net, per no embolicar-ho més.

-Expliqui'm alguna anècdota.

-Recordo la primera vegada que, en un hotel, vaig donar el meu nom per a la reserva i la recepcionista em va dir: «El correu electrònic no, digui'm el seu nom». Això em passa molt, i als meus germans també. Alguns coneguts ens diuen directament Punto, a mi i als meus fills Carla i David, i a la meva dona Pilar, Mama Punto. De la mateixa manera que a mi em diuen Mario, Màrius o Màriu. La u i l'o també indueixen a confusió segons com es pronunciïn. Fins al 1839, a l'arbre genealògic que tenim, el nostre cognom era Puntunet, i a partir de llavors va passar a ser Puntonet.

-¿D'on procedeix el cognom?

-L'origen exacte no el sabem, però a Maçanet de Cabrenys [Alt Empordà] n'hi ha molts, tant de Puntonet com de Puntunet. La meva filla Carla va tenir un company de classe que es deia Adrià Puntunet. Era fill d'un crupier del Casino Peralada que es deia  com el meu fill, David, però en el seu cas era David Puntunet.

-En la generació dels seus fills i nebots, la confusió del seu cognom i del domini .net  també la tenen assegurada.

-Sí, però curiosament, el meu pare, que ara té 92 anys i no ha arribat mai a tenir correu electrònic, als anys 50, ja firmava .NET en les cròniques esportives que feia per al setmanari Ampurdán -avui L'Empordà-, i al Dicen, on també publicava. I jo, quan tenia 15 anys ja li vaig copiar la seva firma .NET, perquè sempre m'ha agradat i la trobava original. Només en cas d'escriptures o documents oficials escric el meu cognom amb totes les lletres. Però tota la vida he rebut cartes a l'atenció de Mario.Net. Jo treballo en el món de la comunicació i les relacions públiques. I fa anys també vaig ser locutor a Ràdio Figueres. Com que em presentava com a Màrius Puntonet, després rebia cartes a nom de Mariu Espuntonet.

Notícies relacionades

"A la feina, els joves han de parlar per telèfon"

Anna Bacardit: "Mai em vaig trobar malament, no m’esperava el càncer"

-Qui li hauria dit al seu avi, sereno d'ofici i folklorista d'afició, que forma part de la història de Figueres, que el seu cognom correria pel món a la velocitat de la llum, en l'era internàutica.

-Sí, i que el seu gran amic, que l'acompanyava a les desfilades de gegants, seria besavi de l'esposa del seu nét, o sigui jo. Ho vam descobrir la meva dona i jo un dia mirant una foto antiga, molt cèlebre a Figueres. El meu avi llavores firmava Puntunet, encara que al seu DNI deia Puntonet. Sempre dic als meus fills que si tornen a castellanitzar els cognoms, que es preparin perquè ells es diuen Puntonet Moll, i passarien a ser Puntolimpio Mojado.