Salvador Foraster: «Hem de parlar de vasos comunicants»

-Comencem: una associació d'amics d'una llibreria decideix obrir una altra llibreria.

-Té a veure amb la història de la llibreria Xoroi, que és llarga. La meva companya i jo vam muntar Xoroi el 1980. Va sorgir d'un interès personal per la psicoanàlisi

-I al cap de 34 anys, ¿segueix vigent aquell interès?

-Evidentment que segueix. Suposo que, en una època en què els desitjos són evanescents, sona estrany [Silenci]. Xoroi va néixer per voler difondre la teoria psicoanalítica que, més que un interès, és una passió.

-Tornem a l'associació d'amics.

-A Xoroi organitzàvem mesos monogràfics. Dedicàvem un mes a un tema de la psicoanàlisi. El local era tan petit que organitzàvem les activitats fora de la llibreria, al Palau de la Virreina… Un client de Galícia va crear un fòrum a internet que agrupava els amics de la llibreria.

-O sigui, existeix un món psicoanalític actiu a Barcelona.

-Existeix un món psicoanalític. L'Espai Freud, que neix el 2008 de totes les activitats que vam organitzar el 2006 durant la commemoració del 150è aniversari de Freud, es crea amb l'objectiu que la psicoanàlisi tingui més presència en la vida cultural de la ciutat i pugui actuar com a interlocutor amb altres discursos.

-I el 1980, ja  existia aquell interès...

-El 1980 existia, però també, el 1932. La primera traducció de Freud, a qualsevol altra llengua, va ser en castellà: un metge que es diu López Ballesteros amb la protecció d'Ortega y Gasset. El primer psicoanalista espanyol va ser Ángel Garma, que va haver d'exiliar-se a l'Argentina. Francesc Tosquelles va actuar com a psiquiatre durant la guerra al front i es va exiliar a França. És una figura importantíssima en la psiquiatria moderna i aquí és pràcticament un desconegut.

-I vostè arriba a la psicoanàlisi…

-Molts anys després d'aquests exilis, Oscar Masotta, que surt de la dictadura argentina, s'instal·la a Barcelona. Ell porta la psicoanàlisi lacaniana aquí. El retorn després de 40 anys. I, mentrestant, existia un sector reduït que es reunia i mantenia la psicoanàlisi com a teràpia i amb participació en la universitat i en els hospitals.

-I avui dia, ¿quin espai té la psicoanàlisi?

-Avui hi ha molta més gent al voltant de la psicoanàlisi, però potser no hi ha una visibilitat. Des dels 80 fins avui, els analistes han tingut pacients i aquests han estat els principals publicistes.

-¿I la funció de La Casa de la Paraula?

-Metafòricament: hi ha una necessitat d'obrir les portes. Durant tots aquests anys, la psicoanàlisi ha estat tancada. La Casa de la Paraula neix de la necessitat que hi hagi un espai que no només es dediqui a la psicoanàlisi, que s'obri a altres disciplines.

-Vaja, no només hi haurà psicoanalistes asseguts a les taules.

-No, és clar que no. El coneixement no es pot encapsular. Hem de parlar de vasos comunicants. La psicoanàlisi està en relació amb qualsevol altra disciplina. Per això vam muntar l'associació cultural oberta a tothom: abans d'obrir aquest espai, ja teníem 200 associats.

-¿Com arriba als vasos comunicants?

-És purament i simplement la vida mateixa. Xoroi va néixer del desig, després hi ha la trajectòria de la vida: un s'adona del que li falta i del que necessita. No es poden fer parcel·les del saber perquè aquest no es pot encapsular. Miri al voltant.

Notícies relacionades

Els experts alerten de l’avenç de les malalties del fetge

Nou països s’afegeixen al pla per protegir els menors del porno digital

-[Ho faig: llibres, curiosos, lectors]

-Una tercera part de La Casa de la Paraula té a veure amb la psicoanàlisi perquè és el nostre accent. La resta de llibres són aquells vasos comunicants: literatura, cine,  antropologia, història...